La selectivitat més polèmica acaba amb inquietud per les notes

L’últim dia de les PAU 2025 a Catalunya va començar ahir amb l’esperat examen de Llengua Catalana i Literatura. La primera vegada que l’estudiantat acudia a aquesta prova sense un llistat de lectures obligatòries, els xavals es van trobar un examen absolutament competencial que, encara en calent, els va resultar, com els anteriors, "bastant assumible". Les cares al sortir confirmaven una de les frases més sentides aquests dies als passadissos: "No han anat a destrossar-nos".

No van dir el mateix poques hores més tard, després del de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, la pedra a la sabata de les noves PAU, que, en general, han deixat un bon regust de boca a uns nois que van arribar molt espantats pels canvis. Segons va poder saber aquest diari, en les instruccions rebudes pels correctors es diu: "Tingueu en compte que es tracta d’una prova nova".

"Bastant fàcil, ¿no?", comentava una jove, incrèdula, després de sortir de la prova de Català, molt centrada en el fenomen de la gentrificació a Barcelona, amb comprensió lectora sobre l’expulsió de veïns dels barris causada per l’anomenada "gentrificació verda" [la pujada dels preus dels lloguers a les zones pacificades o pròximes a les noves zones verdes] i una expressió escrita en què es demanava un text sobre les conseqüències de l’arribada massiva de turistes a la ciutat.

L’examen de Català també va preguntar per les diferències entre auca i corranda i si Renaixement i Renaixença són sinònims, en un plantejament que encaixa molt en la reorientació de les proves, que no busquen simplement vomitar un contingut sinó enllaçar i relacionar coneixements.

Després de Llengua Catalana i Literatura va ser el torn de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials, matèria que va trencar amb l’optimisme que havia marcat els dies anteriors. "Ens ha anat fatal, tothom plorant, ha sigut horrible", explicava la Marta. "Han sigut horribles, les Mates Científiques van ser més fàcils", afegia el Joel. El drama va arribar a les xarxes socials. "¿Podem parlar de la massacre que ha sigut?", es lamentava una estudiant a X. "Una vergonya d’examen", apuntava una altra estudiant a la mateixa xarxa.

Els xavals eren optimistes, però per la seva banda els professors es mostraven una mica més cauts. "Em fa la sensació que la majoria de les proves han sigut assumibles, però en tots els exàmens hi ha hagut una o dues preguntes més delicades, cosa que probablement respon a aquesta filosofia competencial i que són les que marcaran la diferència entre treure un set i un nou", apuntava un professor de batxillerat de Barcelona que va acompanyar els seus alumnes a les proves.

El 15 de juny

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Els correctors, per la seva banda, han rebut la indicació de tenir en compte en les seves avaluacions que "es tracta d’un model d’exàmens nou", més competencial. "Si saben raonar, les proves són més fàcils que anys anteriors", apuntava una professora. En la mateixa línia, una altra docent mantenia que el nou plantejament de les PAU és "interessant com a horitzó, però un salt tant quantitatiu com qualitatiu gens menyspreable".

De fet, en la majoria de comunitats, que van fer els exàmens una setmana abans, els resultats apunten a un descens de les notes. El percentatge d’aprovats continua sent altíssim, però han baixat a Euskadi, Múrcia, Aragó, Navarra, Andalusia, Galícia, les Balears i Madrid. La disminució és mínima, però marca tendència. A Catalunya es coneixeran les notes el pròxim 25 de juny.