L’ONU avança contra la mineria submarina en aigües internacionals

La Conferència de les Nacions Unides per a l’Oceà, que es va clausurar ahir a Niça, va culminar amb un avenç clau: el Tractat de Protecció de la Biodiversitat en Aigües Internacionals (BBNJ) superarà el 23 de setembre les 60 ratificacions necessàries per a l’activació, que es formalitzarà en una cerimònia a Nova York i entrarà en vigor el gener del 2026. Amb això es garanteix un marc legal per evitar l’explotació sense control de zones marines fora de jurisdicció nacional.

No obstant, les inversions econòmiques s’han quedat ben lluny de les expectatives. Mlagrat que es preveia mobilitzar 100.000 milions d’euros, el sector privat només ha identificat una quarta part d’aquesta xifra i ha compromès 8.700 milions, principalment en iniciatives vinculades a nous combustibles més sostenibles i renovables, davant el pròxim marc d’impostos sobre emissions que aprovarà l’Organització Marítima Internacional.

També queda pendent un acord ferm sobre el Tractat Global de Plàstics. La declaració de 95 països a favor d’una norma vinculant amb objectius concrets de reducció a la producció de polímers, base dels plàstics d’un sol ús, no tindrà efectes pràctics davant la resistència dels països petrolers, ja que en les converses es va optar per negociar a l’agost a Ginebra un pacte de mínims que deixi la porta oberta a elevar de manera gradual el nivell d’ambició.

Després de 12 anys

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Els països han trigat 12 anys a acordar la nova eina jurídica de protecció de les aigües internacionals que permetrà intentar frenar iniciatives com la de Donald Trump, que es proposa impulsar la mineria en les profunditats en alta mar sense sol·licitar permís a l’Autoritat Internacional dels Fons Marins, l’organisme de l’ONU encarregat de regular-la. Uns 37 països, entre ells Espanya i la Comissió Europea, han reclamat una moratòria que impedeixi portar a terme aquesta activitat.

El tractat, que inclou el 64% de l’oceà i, per tant, la meitat de la superfície total del planeta, comptarà finalment amb 67 adhesions al setembre i arribarà a les 80 al gener, quan ja serà efectiu. La nova figura legal i vinculant permetrà que l’any vinent es convoqui la primera cimera de les parts dedicada als oceans, la COP1.