La genetista Mary-Claire King, premi Princesa d’Astúries

Amb 79 anys, Mary-Claire King (Wilmette, EUA) és una de les genetistes més reconegudes arreu del món i una pionera en el seu àmbit. La dona que va descobrir el gen del càncer de mama, que es va obrir pas en un món dominat pels homes i que va traçar un nou camí per aplicar el treball amb l’ADN als drets humans, va ser reconeguda ahir amb el premi Princesa d’Astúries de ciència i tecnologia "per les contribucions pioneres en l’aplicació de la genètica a l’estudi i la prevenció del càncer, la similitud entre espècies i la defensa dels drets humans".

Mary-Claire King és coneguda per haver identificat el gen BRCA1, localitzat al cromosoma 17 i relacionat amb el càncer de mama i d’ovari. El 1990 va demostrar que podia patir mutacions que contribuïen al desenvolupament d’alguns tipus de càncer, especialment els hereditaris. El seu treball ha permès desenvolupar eines de diagnòstic i prevenció més precises arreu del món. I això ha sigut possible, a més, per la "generositat" de King, que en comptes de patentar el seu descobriment el va compartir. La neurocientífica i biòloga molecular Erika Pastrana, directora editorial de Nature Research i membre del jurat, assegurava ahir: "És l’exemple d’una científica que no només ha salvat la vida de milions de dones, sinó que a més fa el bé social i lluita pels drets humans". Pastrana va destacar que la seva extensa trajectòria segueix en marxa, ja que la doctora continua en actiu, dedicada a estudiar altres qüestions, com la base de l’esquizofrènia.

King va destacar també, com va recordar Pastrana, a aplicar la genètica als drets humans, quan, el 1984, les Àvies de la Plaza de Mayo van recórrer a ella per identificar desapareguts. L’anàlisi de l’ADN mitocondrial ha permès la identificació de més de 135 nens robats durant la dictadura. Amb aquest treball, King va provar el poder de la ciència per promoure la justícia i el benestar públic, però a més va obrir un nou camp i va establir un mètode de treball rigorós que els tribunals argentins van donar per bo, per resoldre un altre tipus de casos de violacions i assassinats.

Treballar en temps difícils

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

En aquest sentit va voler aprofundir la catedràtica de química María Vallet-Regí, "encantada" amb la concessió d’un premi "rodó" en el qual el jurat va mostrar una "unanimitat absoluta". "Ha treballat en temps molt difícils i malgrat això ens ha donat a la humanitat aportacions magnífiques; ha salvat un munt de persones".

El genetista Lluís Quintana-Murci, també en el jurat, va resumir que la carrera de King és la d’"una gran científica" que, "com tota excel·lent ciència bàsica té les seves aplicacions mèdiques però també humanitàries". "La ciència hi és per revelar la realitat empírica de les coses", va concloure Quintana-Murci, "però també per fer-nos més humanistes, per millorar en les relacions humanes entre pobles i individus".