"Invisibilitzat i oblidat"

Abdou Ngom, artesà rajoler, sense contracte, sense papers ni targeta sanitària, protagonista de l’abraçada amb una voluntària de la Creu Roja a El Tarajal el 2021, es va ofegar amb el somni europeu.

"Invisibilitzat i oblidat"
3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La seva abraçada amb la Luna, la voluntària de la Creu Roja que el va acompanyar a la platja d’El Tarajal de Ceuta, el 18 de maig del 2021, va fer la volta al món. Aquesta abraçada, immortalitzada per l’agència Efe, va ser un símbol. Contra les proclames d’odi, mostrava la humanitat davant l’acollida de migrants. Però la història d’Abdou Ngom va molt més enllà. Artesà rajoler, orfe de pare i mare i criat per la seva àvia, va deixar Malika (el Senegal) el 2017. Segons explica la seva família, va morir el 3 de juny, sol, al llit d’un pis rellogat a Màlaga, on avui el ploren els seus amics i familiars. Tots pendents de l’autòpsia, expliquen que no tenia targeta sanitària, ni contracte de treball, ni papers.

"La seva mort és responsabilitat de l’Estat: el seu cadàver pesa sobre la democràcia espanyola i les seves polítiques racistes", denuncia Bombo Ndir, membre de la comunitat senegalesa a Catalunya que està ajudant la família i l’entorn de l’Abdou per aconseguir, almenys, repatriar el cadàver al seu país natal.

En plena festa musulmana

L’Abdou, de 36 anys, deixa òrfena una nena al Marroc, explica des de Màlaga el seu oncle Mamadou Laye Gadiaga a EL PERIÓDICO. La seva mort va transcendir dissabte quan la periodista Ana Jiménez, que el va entrevistar el 2021 a Casablanca, va informar del succés. Va ser en plena festa musulmana del xai, coneguda com a Tabaski al Senegal, amb la qual cosa l’impacte en la comunitat és encara més gran.

Les associacions de migrants, ara mobilitzades en la campanya per sufragar la repatriació del cadàver, recorden que n’hi ha molts com l’Abdou. I que, en el fons, la seva història evidencia les enormes dificultats a què s’enfronten els migrants a Espanya. "Europa l’havia expulsat, invisibilitzat i oblidat. No va ser un accident. És un sistema que mata", considera Omar Diatts, portaveu de la Coordinadora d’Entitats Senegaleses a Catalunya.

L’Abdou se’n va anar de Malika el 2017 amb el seu germà perquè tots dos volien donar una vida millor a la seva àvia, la dona que havia criat aquests dos orfes. Va viure al Marroc treballant com a paleta, però el 2021 van decidir fer el salt fins a Espanya. Fill d’una població pesquera, el 17 de maig va caminar vuit hores per la riba marroquina i en va fer dos més nedant fins a El Tarajal. Va veure morir el seu germà en aquesta travessia. Exhaust i desconsolat en aquella platja, es va abraçar a la Luna, que després va ser víctima d’insults i atacs racistes.

Després d’aquella abraçada, l’Abdou no va poder ni tan sols demanar asil. No va rebre assistència humanitària. Havia entrat a Espanya de manera irregular juntament amb 8.000 persones més: sense visat ni oferta laboral. Al cap de poques hores, ell i molts d’altres van ser deportats al Marroc.

L’Abdou ho va tornar a intentar. Ja el va avisar en una entrevista a TVE: volia tornar a Espanya. Per això, el novembre del 2024, es va ficar dins d’una pastera per arribar a les Illes Canàries. És la ruta migratòria més mortífera a Europa: en la primera meitat del 2024 es va saldar amb 5.000 morts. Ell va viure. Va arribar a Lanzarote i després un amic que havia conegut al Marroc, Mbayé, el va acollir a Barcelona. Van ser pocs dies perquè l’Mbayé va trobar feina en la construcció a Màlaga, on tots dos van començar a treballar al gener.

Notícies relacionades

"No tenia contracte de treball", afirma Ndir. Segons ella, l’Abdou treballava sense contracte, cosa que també li impedia cotitzar, tenir permís de residència ni de treball. El seu oncle Mamadou Laye Gadiaga explica que feia setmanes que l’Abdou no es trobava bé. "Li feia molt mal el pit", explica. El seu amic va deixar uns dies la feina a l’obra per estar amb ell i cuidar-lo. "No estava empadronat ni tenia targeta sanitària", apunta Ndir. Quan ja no va poder més, fa una setmana i mitja, va demanar ajuda a urgències en un hospital de Màlaga.

"El van atendre d’urgència, li van fer radiografies, un TAC i li van donar medicació", diu el seu oncle. Després de la visita, se’n va anar a casa. "Dimarts l’Abdou estava millor i va dir al seu amic que se n’anés a la feina. Però quan va tornar a casa, el va trobar mort al llit".

Temes:

Ceuta TVE