Steven, el pacient ‘vitamina’

A l’Steven li diuen el pacient vitamina de l’Hospital Vall d’Hebron. Té 17 anys i al març li van diagnosticar una leucèmia mieloblàstica aguda. "Perquè diuen que soc el pacient de l’alegria", riu quan li demanen a què es deu el terme vitamina. Ho explica amb naturalitat, sense gaire secret: "Jo, en cada moment que ho puc passar malament, miro de pensar en positiu. Sento que si em poso trist, puc passar més malament el cicle de quimioteràpia". Després de mesos ingressat, el 18 de juliol va ser l’última sessió de quimioteràpia. Aviat podrà tornar a Lloret de Mar (la Selva), on viu. "Quan surti d’aquí, aniré a casa a abraçar el germà. Vull celebrar, com si fos un aniversari, que ja he passat aquest moment difícil", diu amb alegria.

L'Steven és un dels pacients oncològics pediàtrics que es beneficien, al Vall d’Hebron, de la fisioteràpia que ofereix el centre. El seu fisioterapeuta és Denys Santa Marina, portaveu del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. "A mi la fisioteràpia m’ha ajudat molt perquè al principi, quan vaig ingressar, estava molt feble per la químio. Vaig arribar pesant 67 quilos i al capd d’una setmana vaig baixar a 59. Fins que va venir en Denys, vam fer exercici i vam començar a guanyar múscul", explica agraït.

Bona condició física

Jugava a futbol en un equip de Lloret i, tot i que aquest any ha hagut de deixar-ho per la malaltia, els metges li han dit que hi podrà tornar al gener. "Amb en Denys vam començar a fer dinàmiques d’exercici, fèiem servir la bici. A més de contribuir a fer que estigui més actiu, m’ajuda a tenir bona condició física per a quan torni a jugar al futbol", explica.

"Treballem a partir de la base i evidències científiques. Igual com cada pacient pren la medicació amb unes dosis determinades i se sap que aquesta dosi aportarà un benefici significatiu, també sabem que la fisioteràpia feta d’una manera correcta aporta beneficis significatius en els pacients", defensa Santa Marina, que explica que els físios, igual com els metges, les infermeres, els psicòlegs o els nutricionistes, formen part de l’equip que tracta el malalt i en coneix la patologia d’una manera detallada.

Notícies relacionades

Bars i hotels, pioners en la devolució del vidre

Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars

La mare de l'Steven, María Victoria, recorda molt bé com va ser el diagnòstic de la leucèmia del seu fill. "És esportista i jugava a futbol. Però va començar amb molt de cansament", explica. "El vaig portar al CAP creient que li faltava alguna vitamina i allà me’l van enviar d’emergència a l’Hospital de Blanes. Li van veure un buf al cor. Després el van enviar al Doctor Trueta i van veure que tenia una hemoglobina de cinc", continua relatant. Al cap de pocs dies els metges van posar nom a la malaltia. "Però per sort m’han dit que el vaig portar a temps", afegeix alleujada la mare.

Malgrat que el tractament és "llarg" i el noi ha estat el 90% del temps ingressat, ni ell ni la seva mare han perdut les ganes de somriure. "Sempre està alegre i té una actitud superbona, tot i que hi hagi dies de davallada. Però sempre va amb un somriure. Ha arribat a estar ben malament, gairebé el van portar a l’UCI i, així i tot, sempre diu que està bé", conclou la mare, feliç, perquè després d’aquest mal tràngol ja són tots a casa.