Bars i hotels, pioners en la devolució del vidre

"El reglament europeu marca un mínim del 10% de recuperació de vidre i actualment estem entorn del 30%; són unes dades molt positives", destaca Josep Maria Bonmatí, responsable de l’associació SDDR per a Espanya. "La recuperació de vidre s’explica bàsicament pel sector de la restauració i l’hostaleria", diu Bonmatí. "Hem de fixar-nos i aprendre dels bars, restaurants i hotels", remarca.

Aquests establiments són els únics que no han abandonat aquesta pràctica que fa dècades era habitual. "Nosaltres fa anys que treballem de la mà de les empreses de begudes per portar a terme el que ja fèiem quan érem petits: anar a comprar i tornar les ampolles utilitzades; carregar i descarregar", detalla Daniel Brasé, vicepresident sectorial de turisme de la patronal Pimec. "Als restaurants i hotels, tothom treballa amb vidre, les llaunes i ampolles de plàstic són minoritàries", afirma. "Cada estiu, els ajuntaments incentiven la recollida de residus en una espècie de competició per veure qui fa la millor recollida selectiva", afegeix.

Un gran magatzem

"Aquesta pràctica t’obliga a tenir un magatzem considerable, de fet alguns restaurants serveixen aigua amb osmosi (fabricada in situ) per no tenir tanta càrrega d’ampolles de vidre", comenta Brasé. Una de les claus per aconseguir desenvolupar el SDDR serà comptar amb espais d’emmagatzematge. "Els establiments grans es podran adaptar, però els petits ho tindran difícil", adverteix. Les patronals i les associacions de consumidors coincideixen que la clau de l’èxit serà l’equilibri entre la logística i la comoditat per al client. El model preveu que el consumidor pagui un petit dipòsit per cada envàs, que recuperarà al tornar-lo en el punt de venda. Per als supermercats, això implica redissenyar espais de recollida i gestionar grans volums d’envasos.

Notícies relacionades

Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars

Els hospitals catalans integren la fisioteràpia contra el càncer infantil

L’experiència demostra que els canvis de model solen començar a les botigues i restaurants abans d’estendre’s a tota la ciutadania, destaquen des de Pimec Turisme. Va passar, per exemple, amb el sistema de recollida porta a porta en alguns municipis, que van implantar primer el model en comerços i restaurants. Sobre el cas del porta a porta en concret, Brasé assenyala que no s’està aplicant bé perquè els restaurants i bars necessiten que les escombraries es recullin cada dia.

La implantació del SDDR a Espanya arriba amb retard respecte altres països europeus, però fonts de la negociació entre el Govern i els supermercats assenyalen que aquest temps pot servir per dissenyar un sistema més ajustat a la realitat comercial i social. La incògnita és si el consumidor assumirà amb naturalitat l’hàbit de tornar ampolles i llaunes o si els envasos acabaran al carrer, on seran recollits per persones sense recursos que els tornen per obtenir una quantitat de diners, com passa en països com Alemanya, Suècia i els Països Baixos.