Izamar Díaz: "No em van donar una vida millor"

Durant els matins, abans d’anar a la feina, Izamar Díaz es dedica a recopilar fotos de la seva infància i la de la seva filla. "Amb els educadors estem fent un àlbum per explicar a la meva filla qui soc jo, qui és ella i què va passar quan va néixer", explica la jove de 25 anys que amb 13 va quedar sota tutela de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). La seva història mostra les llums i les ombres del sistema de protecció de menors que la nova Conselleria de Drets Socials vol reformar. "S’ha muntat un escàndol arran del cas d’una nena (la menor de l’Hospitalet abusada i prostituïda mentre estava sota guarda de la DGAIA), però de nenes com aquestes n’hi ha moltes", prossegueix. Decideix explicar la seva història a EL PERIÓDICO perquè, diu, ella és també un exemple de desprotecció de menors. I el de la seva filla, la Sofía, un altre. "A mi em van apartar de la meva mare perquè tingués una vida millor, però no me la van saber donar. No em van controlar ni em van ajudar quan ho necessitava", es queixa.

La seva història posa en evidència la importància que té que els menors sota guarda o tutela de l’Administració tinguin un bon acompanyament i que s’asseguri que estan protegits. I retrata les conseqüències que pot tenir aquesta desprotecció.

Aquesta jove va néixer a Hondures el juliol de 1999. Als cinc anys, la seva mare, Íngrid Ávila, embarassada del seu tercer germà, va migrar a Espanya, on ja vivien les seves ties, i va deixar la Izamar amb la seva germana petita i la seva àvia. La menor es va retrobar a Espanya amb la seva mare el 2010, quan tenia ja nou anys. Els anys van passar fins que les ties de la Izamar van avisar els serveis socials que els quatre nebots no estaven ben atesos. És el que consta als documents dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Baix Llobregat, que van visitar el pis de Molins de Rei on vivien la mare i els quatre menors.

El 21 de desembre del 2012 la Generalitat va decretar el desemparament de tots ells. La Izamar, amb 13 anys, tenia "absentisme crònic" a l’institut. Els germans petits, de 8 i 6 anys, tampoc anaven diàriament a l’escola. L’informe acusa la mare d’una "addicció molt important a les drogues", assenyala que passava moltes hores del dia i la nit fora del domicili, que la casa era plena de "brutícia acumulada de molts dies", i que la Izamar, a les portes de l’adolescència, s’havía vist obligada a encarregar-se dels seus germans petits.

Aquests informes també assenyalen que es va descartar que la tia de la Izamar pogués exercir com a mare d’acollida per falta de recursos i de vivenda. La germana més petita se’n va anar a viure amb els seus avis paterns mentre que els altres tres germans van ser traslladats a un centre de menors. "Va ser una putada, recordo que em van explicar que estàvem mal cuidats que no es podien fer càrrec de mi... em van posar en contra de la meva mare i jo vaig pensar que era dolenta, així que no vaig voler saber més d’ella", recorda la jove.

La Izamar va estar en dos centres de menors amb els seus germans. Els informes del primer, Coda, de la Fundació Idea, relaten que la mare no assistia a les visites amb els seus fills, o arribava tard. "Les absències de la mare generen un sentiment d’abandonament emocional: se senten tristos i preocupats. Pregunten si té on dormir o per menjar. Quan no es presenta, ploren i volen saber on és la seva mare". Un any després, els tres germans van ser traslladats a Aldeas Infantiles, un centre ubicat a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). La Izamar ja tenia 14 anys.

El carinyo i les fugues

Notícies relacionades

Quatre anys per homologar el títol

L’entramat de Cellex suma 40 milions en actius a Luxemburg

Ella explica que allà va començar a fumar marihuana, beure alcohol i escapar-se durant més d’un mes del centre. "Em vaig tornar rebel, contestona, i buscava l’amor en males amistats. Vaig assumir que la meva mare no m’estimava i m’agradava tenir el carinyo d’algú. Ara veig que eren dolents: em feien robar, pegar-me amb una altra gent, anava borratxa i fumada, em convidaven a escapar-me... Això em feia sentir bé perquè algú es preocupava per mi", relata.

La Izamar explica que en aquestes fugues les noies del centre eren convidades a cases d’homes molt més grans que elles. L’informe d’Aldeas Infantiles no parla de les escapades de la menor, però sí que explica que no tenia control ni consciència del seu propi cos, també quant a les relacions sexuals. Va ser en aquest context en el qual la Izamar es va quedar embarassada. Díaz va ingressar en un centre maternal de la DGAIA, on viuen les nenes tutelades que seran mares. La Sofía va néixer el 28 de novembre del 2016, però abans la DGAIA ja va decretar que el nadó estaria sota la seva custòdia. La Sofía, amb vuit anys, va trobar una mare d’acollida. "Jo sé que amb ella està bé, que fa extraescolars, que té una bona vida, que no està en risc... però vull recuperar-la", explica avui la Izamar.