Anàlisi

Unes PAU competencials

L’educació basada en competències no se centra només en coneixements teòrics, sinó en la capacitat de posar-los en pràctica per resoldre problemes reals

Estudiantes de segundo de Bachillerato preparando la selectividad, este lunes.

Estudiantes de segundo de Bachillerato preparando la selectividad, este lunes. / Manu Mitru

2
Es llegeix en minuts
David Bueno
David Bueno

Professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i autor del llibre 'Neurociència per a educadors'.

ver +

Cada any, dotzenes de milers d’estudiants afronten les proves d’accés a la universitat (PAU, EvAU o EbAU, segons els territoris). És un moment clau que pot condicionar el seu futur acadèmic, malgrat que hi ha molts altres factors, sovint més importants, que també influiran en el seu futur professional. Deixant de banda l’estrès amb què molts estudiants han viscut la preparació d’aquestes proves, durant dècades han estat concebudes com una avaluació dels coneixements adquirits al llarg del batxillerat. Tanmateix, en un món dinàmic i canviant, aquesta concepció basada en la memorització i la reproducció de continguts esdevé clarament insuficient i ineficient.

És aquí on pren rellevància la necessitat de transformar les PAU per fer-les realment competencials. Qui signa aquest article va estar 16 anys al capdavant de la matèria de Biologia a Catalunya, on va aprofundir la transformació de les proves d’aquesta matèria perquè fossin competencials des de l’inici. Ara la nova llei hi obliga en un cert percentatge, la qual cosa ha despertat temors i crítiques, però també grans esperances de transformació.

Per entendre el motiu d’aquesta transformació cal aclarir què vol dir que una prova sigui competencial. L’educació basada en competències no se centra únicament en els coneixements teòrics, que segueixen sent necessaris, sinó en la capacitat de posar-los en pràctica per resoldre problemes reals, comunicar-se de manera eficaç, treballar en equip, pensar de manera crítica, reflexiva i creativa, i adaptar-se de manera flexible a nous contextos, al mateix temps que se saben generar oportunitats noves. Les competències no només impliquen saber, sinó també saber fer, saber ser i saber pensar. Unes PAU competencials haurien d’avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar el coneixement adquirit de manera significativa i útil, assumint de manera empoderada aquestes aplicacions.

Notícies relacionades

Aquest canvi de paradigma no és nou. Diversos sistemes educatius europeus ja fa anys que avancen cap a models d’avaluació competencial com a eina per preparar els joves per a un futur laboral, social i personal més complex, un canvi que ve avalat i impulsat per la Unió Europea. En aquest sentit, les PAU no s’haurien d’interpretar com una barrera per a l’accés a estudis superiors, sinó com una oportunitat per mesurar allò que realment importa: que l’estudiantat hagi adquirit les eines conceptuals, factuals, personals, emocionals i socials per continuar aprenent al llarg de la vida i per contribuir també a una societat que ens és comuna.

Els canvis poden atemorir, i aquest canvi no és menor. Aquí rau la importància que els responsables de les matèries i els seus equips de treball, i en general tots els docents implicats, sàpiguen ajustar no només les qüestions que plantegin, sinó també les puntuacions que atorguin a uns cervells i unes ments de 17 o 18 anys, transmetent la sensació, que ha de ser ben real, que aquesta nova tipologia de prova no ve a perjudicar-los, sinó tot el contrari, a afavorir el seu futur.

Temes:

Selectivitat