El Govern de Meloni planteja primes econòmiques per als advocats que aconsegueixin la repatriació dels seus clients immigrants

La recompensa econòmica, que només s’aplicaria si la repatriació és exitosa, encara no ha estat aprovada pel Parlament, que té previst discutir-la a partir d’avui. Forma part del Decret Seguretat, un decret llei amb mesures d’ordre públic aprovat pel Consell de Ministres el febrer passat i que ha de ser convertit en llei abans de dissabte vinent; perquè, en cas contrari, perdria tota vigència. Això es deu a la naturalesa dels decrets llei italians, que obligatòriament han de passar pel Parlament en 60 dies després de la seva publicació oficial.

"Sentit comú"

El camí parlamentari de la legislació proposada ha estat molt accidentat. De fet, el paquet de mesures ja ha estat aprovat pel Senat (ara ha de ser debatut al Congrés), poc després que la majoria de centredreta aconseguís esquivar les més de 1.000 esmenes presentades per l’oposició per alentir-ne la ratificació i, alhora, introduís la controvertida esmena que preveu compensar els advocats que assisteixen immigrants repatriats. La proposta de l’Executiu no inclou l’import exacte, tot i que diverses organitzacions el situen al voltant dels 600 euros.

Aquesta mesura, promoguda especialment per la Lliga de Matteo Salvini, ha estat defensada per la mateixa primera ministra. "És una norma de pur sentit comú", ha dit Meloni aquest dimecres en un acte a Milà. "Els retorns voluntaris assistits són un instrument que Europa demana reforçar. Els continuarem impulsant", ha afegit.

Al bàndol oposat s’hi han situat l’oposició —que els últims dies va arribar simbòlicament a ocupar el Parlament— i fins i tot el president de la República, Sergio Mattarella, que ha donat a entendre que no la signarà per inconstitucional. També ha estat criticada per diverses institucions jurídiques, entre elles el Consell Nacional Forense (CNF), que ha assegurat no haver estat consultat en cap moment del procés. "És una mesura incompatible amb la Constitució i amb els principis més elementals de la deontologia forense", va afegir la Unió de Cambres Penals, tot subratllant també el seu caràcter potencialment inconstitucional.

La incògnita és si el Govern de Meloni, que compta amb majoria parlamentària, s’atrevirà a anar en contra d’aquesta onada de crítiques. Una de les hipòtesis és que el paquet de mesures s’aprovi íntegrament, però després la majoria de Meloni presenti un altre decret per eliminar la norma sobre els advocats, una cosa molt inusual.

Més mesures polèmiques

Notícies relacionades

L'Iran subratlla que les converses amb els EUA es reprendran només quan s'aixequi el bloqueig a l'estret d'Ormuz

Trump llegeix la Bíblia enmig de la guerra amb l'Iran i tensions amb el papa Lleó XIV

Més enllà de la polèmica sobre els advocats, el decret llei s’articula en tres eixos: armes impròpies i violència juvenil, ordre públic i prevenció urbana. Endureix les normes sobre ganivets i altres objectes perillosos —ampliant-ne la prohibició i vetant-ne la venda a menors, també en línia— i preveu sancions fins i tot per als pares en determinats casos. En matèria d’ordre públic, permet escorcolls immediats durant manifestacions, retencions policials de fins a 12 hores i amplia l’arrest en flagrant delicte diferit amb proves audiovisuals, cosa que ha suscitat crítiques d’associacions civils.

El tercer bloc reforça la prevenció urbana, atorgant als prefectes la facultat de crear "zones de vigilància reforçada" amb restriccions d’accés per a persones considerades perilloses, fins i tot menors en certs supòsits. El text inclou, a més, ajustos penals —com la persecució d’ofici d’alguns furts— i canvis en les investigacions quan hi ha causes de justificació, juntament amb mesures sobre immigració relatives a identificació, repatriació i gestió de centres.