La urbanització més fantasma

Un bon dia, els veïns de Buniel, petita població de la comarca Alfoz de Burgos, de 400 habitants, van quedar sorpresos al veure que començaven a treure les grues, que els camions de l’obra marxaven, que els lampistes i instal·ladors s’emportaven materials ja col·locats als edificis a mig construir, alguns ja acabats. La notícia va córrer com la pólvora: "Martinsa-Fadesa ha fet fallida, està en concurs de creditors".

Martinsa-Fadesa era la promotora de la megaconstrucció urbanística Ciudad Jardín Soto del Real, que havia de situar Buniel al mapa. 900 vivendes en primera fase. 1.200 en segona a l’altre costat de l’autovia A-62. Havia de ser l’enveja de la comarca. Espais verds, piscines, parcel·les per a ús dotacional i fins i tot un centre comercial. Però la bombolla immobiliària va esclatar i es va carregar l’empresa constructora. Ara, 18 anys després, sobre els terrenys només queden els esquelets de centenars de cases i teulades desgavellades mentre la brossa i els arbres s’obren pas entre els murs de maó plens de grafitis.

Les vivendes no acullen veïns, sinó conills i perdius que les creuen de tant en tant i, sobretot, runa a cabassos. Des de sofàs i neveres fins a materials d’obra i desaprofitaments. Per moments, sembla que s’està recorrent un dels escenaris de la sèrie apocalíptica The last of us.

Un runam gegant

"Hi ha gent que fins i tot ha portat uralita aquí. Aquesta urbanització ha acabat convertida en un runam gegant", denuncia l’alcalde, mentre recorre amb EL PERIÓDICO la urbanització fantasma més gran d’Espanya. Diu Jesús Díez que recorda aquells dies com si fossin ahir. No en va, es va obrir llavors una ferida enorme que encara no s’ha aconseguit tancar al municipi. "Hi havia vivendes que ja tenien els tancaments i la climatització muntats, però tots els professionals que treballaven aquí, com lampistes, fusters, paletes, muntadors, etcètera., van venir per recuperar les seves coses", recorda.

Durant un any i mig, un vigilant de seguretat s’encarregava de controlar l’accés principal a la urbanització, que estava totalment tancada. "Passava més temps al bar que a cap altre lloc", explica l’alcalde, que apunta tot seguit que quan es va treure el vigilant de seguretat "es van començar a produir robatoris". Van emportar-se teulades, terres, clavegueres, connexions de servei a la llum, el coure... Ara, quan entres amb el cotxe per la zona, has d’anar amb compte de no ficar una roda en els enormes forats de les robades tapes de claveguera i quedar-se barrat.

"El dia que no hi havia res per robar, la gent va començar a deixar-hi runa i desaprofitaments. Estem molt desprotegits; hi ha la Guàrdia Civil al costat, i tenim molt a agrair-los, però és que són vuit persones i tenen la demarcació més gran d’Espanya. No poden estar pendents de veure si entren aquí o no", comenta l’alcalde, que afirma que ara que Martinsa-Fadesa ha fet una dació en paga de l’últim que li quedava a la urbanització i que estan buscant reactivar-la per intentar oblidar "la desgràcia que vivim des del 2008".

Els fons voltor que es van quedar amb les engrunes de la urbanització ja s’han reunit amb l’alcalde, a petició d’ell, tot i que de moment la cosa no pinta bé, ja que li demanen que executi els milionaris avals i redacti un informe sobre la situació de les obres, una tasca "impossible" de realitzar. El primer, perquè seria "il·legal, perquè són avals d’una empresa que ja no és propietària", i el segon perquè no tenen capacitat [el poble té actualment 611 veïns]. "Volen que redactem un informe sobre com està, però no tenim gent ni diners. ¡Si el nostre pressupost anual no arriba ni al milió d’euros!", es queixa.

Notícies relacionades

Més mosquits, paneroles i arnes: Catalunya es prepara per a un ‘boom’ d’insectes i plagues en els pròxims mesos

Catalunya accelera cap als parcs de bateries, amb autonomia davant eventuals caigudes de xarxa

Modificacions urbanístiques

"Cal buscar-hi una solució", insisteix l’alcalde. "La propietat ha d’estar tancada, custodiada i neta; aquestes parcel·les no són municipals", recorda l’alcalde, que afirma que la urbanització ha acollit de tot, des de "robatoris i vandalisme fins a raves". Almenys als joves del poble no se’ls ha acudit venir, encara. Les condicions de seguretat són nul·les. Si aquí entra algú i passa una desgràcia, ¿qui n’és el responsable? Nosaltres no podem ni tan sols actuar sobre els vials, perquè la competència no és nostra".