Creixen les famílies que canvien els seus fills de centre enmig de l’ESO

Aquestes milers de sol·licituds no sempre acaben en canvis de centre –depèn, entre altres factors, de la disponibilitat de places– però sí que flecteixen un interès en no poques ocasions vinculat a un malestar. La directora d’un institut escola de la província de Barcelona explica que, entre les famílies que s’acosten al centre interessades en un canvi, el que més s’escolta és la paraula bullying.

Diversos motius

"Sobretot són situacions entre iguals, la necessitat de canvi de companys davant situacions complicades", assenyala la directora, que afegeix que en segon lloc està el projecte, molt vinculat a l’ús (o no) de pantalles. "Aquest curs ens han vingut diverses famílies preocupades per l’ús excessiu de pantalla de la seva escola", afegeix la professora abans d’assenyalar una tercera casuística. "S’acosten també alumnes NESE B [amb necessitats educatives especials per la seva situació socioeconòmica] que estan assignats a la concertada pel pla de redistribució de l’alumnat vulnerable en el marc de la lluita contra la segregació escolar i que volen passar a la pública perquè, malgrat que tenen ajudes assignades, hi ha coses que no els entren o perquè no han tingut una bona acollida", conclou la directora.

"Qüestions socials"

Des d’un institut d’un barri de classes mitjanes de Barcelona, un cap d’estudis s’expressa en la mateixa línia. Parla d’"alumnes rebotats". "El rum-rum és d’alumnat que explica que potser el curs que ve algú que coneix vindrà a l’institut perquè no està bé en el seu, i també al revés, xavals que han tingut conflictes aquí, amb el seu entorn, problemes més de barri que de centre, i les famílies dels quals ens han traslladat que volien allunyar-los d’aquestes companyies", relata el docent, que remarca que la majoria de canvis a secundària es produeixen més per "qüestions socials". Una altra de les raons que apareix en converses de famílies que volen intentar el canvi és la por del fracàs escolar. El fet de veure que s’acosta el final de l’escolarització obligatòria i les notes no són ni les esperades ni les desitjades.

Segons va explicar dies enrere la consellera Esther Niubó en seu parlamentària, tres de cada quatre sol·licituds de preinscripció per a cursos intermedis a Barcelona, un 75%, responen a canvis de centre dins del municipi (i l’altre 25%, de fora). "Ha pujat el nivell de la violència, es generen unes dinàmiques que les famílies necessiten trencar i de vegades, malgrat que estiguin contents amb el centre, l’única manera que veuen de treure els seus fills d’aquesta situació és canviar d’institut", prossegueix el professor. Al seu centre oferien vuit places de batxillerat (la majoria estan ocupades pel mateix alumnat que puja de quart d’ESO) i han tingut 19 preinscripcions d’alumnes que van fer l’ESO en un altre institut però volien canviar.

Notícies relacionades

ENGIE España: energia per a un futur sostenible

El Govern s’enreda amb l’ortografia en la selectivitat: ara diu que també penalitzarà en humanitats

Pati Sarrias, presidenta de la Federació d’Asssociacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Estudis Sufragats amb Fons Públics no Universitaris (FAPAES), apunta al factor "sobreprotecció". "Davant un problema pots considerar que l’única solució que tens és canviar el teu fill de centre, tot i que de vegades et trobes que aquest persisteix perquè hi ha patrons que tenen una alta probabilitat de patir bullying: això és un dels grans reptes que tenim com a societat, buscar eines", exposa la mare.

"És tan difícil canviar un lideratge negatiu en una classe que al final o marxa el líder negatiu, una cosa que no sol passar, o la família canvia el seu fill de centre", reflexiona la presidenta de FAPAES, convençuda de la necessitat de treballar la capacitat de posar-se a la pell de l’altre. "Els problemes de l’escola són els problemes de la societat. Hem de generar entorns segurs per a tothom, cooperant; les solucions individuals són molt respectables, però no resolen el problema d’origen", conclou.