La problemàtica de la DGAIA

Catalunya porta 15 anys sense oferir advocats per a nens tutelats

La llei contempla des del 2010 que la Generalitat ha de donar un servei de lletrats als menors desemparats. Els juristes defensen que sigui la justícia qui dicti els desemparaments, no els tècnics.

Catalunya porta 15 anys sense oferir advocats per a nens tutelats
2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els pares de dos nens de 5 i 3 anys amb autisme van un dia a recollir-los a l’escola però no hi són: els han portat a un centre de la DGAIA sense avís previ. Un altre menor, en canvi, ha d’anar a declarar a un judici i només tem una cosa: no vol separar-se de l’educador ni deixar el centre en què viu. Aquests dos casos es van exposar ahir en un acte celebrat per l’Observatori de Drets de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) a propòsit de la "problemàtica de la DGAIA". En aquest acte, els advocats van insistir en la necessitat que la Generalitat desplegui un servei jurídic per a nens tutelats i van tornar a proposar que sigui un jutge qui dicti els desemparaments. "Necessitem garanties, en què l’advocacia estigui present per preservar el dret de defensa dels menors", va insistir l’advocada Silvia Giménez-Salinas.

La llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència (LDOIA) del 2010 estipula a l’article 118 que la Generalitat ha d’oferir un servei d’advocats i procuradors per a tots els menors tutelats pel Govern. Han passat 15 anys i el recurs encara no s’ha desplegat. "La Constitució ha d’arribar als nens, tenen dret a un jutge, a un advocat, a un procés amb garanties. No té sentit internar nens que no volen estar-ho", va exposar Giménez-Salinas, autora de l’informe Propostes per a la millora jurídica de l’atenció a la infància vulnerable.

L’estudi mostra que només el 20% de les famílies a les quals se’ls retira la tutela dels menors aconsegueix oposar-s’hi judicialment: 2.000 dels 10.000 anuals. "No és que hi estiguin d’acord, és que no se’ls donen les eines per fer-ho", va afegir l’advocada. "Necessitem que es respecti l’interès superior del menor, que l’advocacia hi estigui present. I tenim un exèrcit d’advocats d’ofici amb ganes de formar-se", va insistir Marta Martínez Gellida, coautora de l’informe i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa.

Aquest informe dels juristes, que mostra els punts negres del sistema de protecció, ja va ser remès el setembre passat a la Conselleria de Drets Socials, els responsables de la qual van assistir ahir a aquesta trobada. "Hem d’augmentar les garanties legals del desemparament dels menors, tenim un camp important per recórrer i avançar en aquest sentit", va exposar la secretària d’Infància del Govern, Teresa Llorenç, que va treure pit del nou pla de reforma de la DGAIA. A l’acte la va acompanyar el nou director general de la DGAIA, Josep Muñoz. La setmana passada, la consellera va confirmar que compten amb els col·legis d’advocats de Catalunya per conformar els grups d’experts de la seva reforma.

Notícies relacionades

Canvi de normativa

Els advocats també van reclamar que la Generalitat emplaci el Congrés dels Diputats a canviar la llei de protecció del menor perquè la retirada de tuteles deixi de ser administrativa i passi per un jutge. També van proposar que les reunions i entrevistes amb els tècnics que decideixen els desemparaments siguin gravades, igual que un judici. A l’acte va assistir el fiscal de menors de Barcelona, Francisco Javier Tabienca, que també ha demanat que els processos es facin amb garanties legals.