Catalunya estrena el mapa més detallat dels seus fons marins

Han fet falta més de quatre anys de treball meticulós però, per fi, Catalunya ha aconseguit mapar amb un detall sense precedents tots els seus hàbitats marins, des dels penya-segats de Portbou fins als aiguamolls del delta de l’Ebre. Es tracta, en paraules de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, d’una nova eina que ofereix una "informació essencial" per millorar la gestió ambiental, conservar la rica biodiversitat de les costes catalanes i, en general, desenvolupar activitats de manera més sostenible. "Visualitzar la diversitat dels hàbitats sota la superfície del mar és crucial per aprendre a protegir aquest medi", va assegurar Paneque durant la presentació oficial del projecte, ahir al port de Barcelona.

El mapa dels hàbitats marins de Catalunya és el primer en el seu tipus i, segons expliquen els seus impulsors, cobreix prop de 190.000 hectàrees de plataforma costanera fins als 50 metres de profunditat. Gràcies a una combinació de tecnologia puntera, treball de camp i anàlisi científica, aquest instrument pioner ha aconseguit identificar fins a 26 tipus d’hàbitats entre els quals destaquen almenys quatre paisatges d’alt interès comunitari pel seu valor ecològic: els fons rocosos litorals, les coves submarines, els estuaris i les prades de Posidonia oceanica, , una espècie amenaçada que els especialistes defineixen com els "pulmons del Mediterrani" per la seva capacitat d’oxigenar les aigües i afavorir la vida.

Algues ‘Cymodocea’

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

L’exhaustiu treball de camp portat a terme en aquest projecte permet, per primera vegada, quantificar l’extensió i la localització d’aquestes espectaculars prades submarines. En aquests moments s’estima que al litoral català hi ha almenys 4.582 hectàrees cobertes per aquesta espècie tan emblemàtica que, en la majoria de casos, brolla en zones allunyades de la influència directa dels rius, com el cap de Creus i alguns punts del litoral de Tarragona. Per contra, els experts han observat que en àrees més influïdes per aportacions fluvials, com les badies del delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà, predominen altres espècies d’algues com la Cymodocea, que a diferència de les posidònies tendeixen a créixer en fons més fangosos i, juntament amb altres espècies similars, ocupen prop de 2.976 hectàrees.

El projecte inclou des de models tridimensionals d’alta resolució fins a informació recopilada per sonar, mostres de sediments de les diferents zones i filmacions submarines que permeten identificar els diferents hàbitats. Gràcies a això s’ha pogut descobrirt, per exemple, que a la Costa Brava i el Maresme dominen les sorres i sorres fangoses, mentre que en el tram entre Barcelona i el delta de l’Ebre són més comuns els fons fangosos. En total, es calcula que els ambients sedimentaris, entre els quals es troben diferents tipus de fangs, sorres i fons detrítics, ocupen el 93% de la superfície prospectada al litoral català. En bona part, per l’empremta de grans rius com l’Ebre, el Llobregat i el Besòs. El projecte ha comptat amb una inversió total de 3,9 milions d’euros finançats en un 75% amb fons del Fons Europeu Marítim i de la Pesca.