Salut mental

Sanitat impulsa l’ús de l’autòpsia psicològica després d’un suïcidi

El ministeri anima les comunitats autònomes a implantar un mètode científic que reconstrueix l’estat emocional de les persones abans de la mort. L’objectiu és la prevenció i ajudar el supervivent en el dol.

El professional entrevistarà familiars, amics i companys

L’avaluació obre «un espai de lluita contra l’estigma», diu un psiquiatre 

Sanitat impulsa l’ús de l’autòpsia psicològica després d’un suïcidi
4
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

¿Què porta algú a acabar amb la seva vida? ¿Què hi havia darrere de tant dolor? ¿Com ajuda en el dol dels supervivents conèixer les causes que s’amagaven darrere d’una mort sempre evitable? El Pla d’Acció per a la Prevenció del Suïcidi 2025-2027, que sega més de 4.000 vides a l’any a Espanya, inclou que s’estengui entre les comunitats l’ús de l’autòpsia psicològica, una eina "molt poderosa" amb què s’indaga en l’estat emocional de la persona a través d’entrevistes amb familiars, amics, companys o amb el metge que el va tractar durant tota la seva vida. Aquesta avaluació serviria per prevenir altres morts i, també, per ajudar l’entorn de travessar el dol, expliquen a EL PERIÓDICO els psiquiatres Francisco González Aguado i Carlos Zurita, subdirector i cap d’àrea, respectivament, del Comissionat de Salut Mental del Ministeri de Sanitat.

"Una autòpsia psicològica és l’equivalent al que coneixem, en general, com una autòpsia física, però realitzat en temes de salut mental i, en aquest cas, quan s’ha produït un suïcidi. El que s’intenta fer és un estudi amb els materials de què es disposen. Es pot realitzar a partir de la història clínica o amb entrevistes a familiars o a l’entorn. Amb tota aquesta informació –també la seva situació personal o legal, les seves anotacions, les seves cartes o missatges– i totes aquestes entrevistes, es fa una anàlisi de les circumstàncies que hi ha hagut entorn d’aquesta mort", explica Zurita.

Millorar les dades i entendre una mica més una cosa tan complexa com la conducta suïcida és una de les prioritats de Sanitat. I és allà on el Comissionat de Salut Mental considera que l’autòpsia psicològica pot ser un instrument molt vàlid. "D’altra banda, també obre un espai en el qual lluitar contra l’estigma: poder parlar del suïcidi, del que ha passat. Pensem en els més pròxims, però moltes vegades hem de pensar, també, en els mateixos professionals que atenien qui s’ha suïcidat", afegeix el psiquiatre.

"No només oferirà moltes dades que permetran millorar amb els pacients que ja estem tractant, sinó que també és una eina molt poderosa per començar a manejar aquest dol tan complicat, tan terrible, aquest patiment que també es produeix en els mateixos professionals que han estat tractant, de vegades durant anys, aquest pacient", aprofundeix Aguado.

¿Com s’ha de realitzar aquesta autòpsia? Els dos psiquiatres expliquen que hi ha algunes recomanacions que passen per realitzar entrevistes "estructurades", tot i que no hi hagi una única manera de fer-les. Això sí, consideren que és "molt important que la persona tingui experiència i estigui formada" en aquest tipus d’avaluació, la qual es remunta als anys 50 i va començar a realitzar-se en el Centre de Prevenció de Suïcidis de Los Angeles (EUA) per aclarir morts la causa de les quals era dubtosa.

Escassa implantació

Aguado i Zurita admeten que, a Espanya, es tracta d’un mètode d’escassa implantació, tret d’entre els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, que fan temps que realitzen aquestes avaluacions post mortem. "Ells sí que tenen equips propis, habitualment de psicòlegs, que fan aquestes autòpsies dins dels seus propis cossos i que compten amb una dilatada experiència. Com a experts, hem comptat amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en els nostres plans d’acció", indica González Aguado.

En el marc del pla antisuïcidi, que s’organitza en sis línies estratègiques que aborden de manera integral les diferents dimensions del problema, Sanitat inclou una línia concreta perquè les comunitats autònomes puguin estendre aquesta avaluació i també es realitzin en altres poblacions: per exemple a les presons. "O en adolescents, perquè, tot i que no són gaires els suïcidis, afortunadament, comparats amb d’altres, sí que generen una forta alarma social. Ens agradaria que les comunitats poguessin presentar projectes en aquesta línia i que nosaltres poguéssim finançar-los. Ens sembla molt important", assenyala el psiquiatre.

Notícies relacionades

Les comunitats, explica Zurita, estan mostrant interès a potenciar l’ús d’aquesta eina. "Es van posant en moviment", assegura. Algunes, com el País Basc o Astúries, cita, ja han fet passos en aquesta direcció. "No hi ha cap dubte que es tracta d’una línia, dins d’un pla de prevenció del suïcidi, que cal alimentar", afegeix González Aguado. "Esperem que sigui factible arribar a això i coneixem, per exemple, que en el sistema judicial també es realitza l’autòpsia psicològica en alguns casos, sobretot en l’àmbit laboral", expliquen.

¿Podria, en un futur, una família que ho desitgi, demanar una autòpsia psicològica en el sistema públic de salut? "Aquesta és la nostra intenció, però caldrà parlar-ho amb les comunitats", diuen els experts. "L’ideal és que es poguessin fer gairebé per defecte. En certes situacions horribles –com assetjament escolar o mobbing–, seria positiu que, en lloc d’ocultar-se, poguessin sortir a la llum", afirma Francisco González.