Covadonga Martínez Díaz-Caneja, psiquiatra: "El ‘bullying’ augmenta el risc de patir trastorns mentals"

Les conseqüències de l’assetjament escolar poden prologar-se fins a l’edat adulta, fins i tot en forma de trastorns mentals greus com els psicòtics. Una tesi que ha investigat la psiquiatra Covadonga Martínez Díaz-Caneja i que aporta encara més arguments per millorar la prevenció a les escoles. La doctora de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón participa el 5 de juny en la quarta edició del congrés internacional que EDAI, entitat de referència en neurodesenvolupament i salut mental infantojuvenil, organitza al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, i que aplegarà experts de l’àmbit.

¿Com incideix el bullying en la salut mental d’un infant o adolescent, fins i tot al créixer?

És un esdeveniment traumàtic. Es tracta un factor de risc pluripotencial, que augmenta la vulnerabilitat a patir tota mena de trastorns mentals, de depressió o ansietat a trastorns psicòtics. Per descomptat, no tots en desenvoluparan però sí que augmenta el risc, especialment si hi ha altres factors de vulnerabilitat. A més, pot provocar absentisme, autolesions, baixa autoestima...

¿Prevenir l’assetjament pot ajudar llavors a reduir la prevalença dels trastorns mentals?

Igual com passa amb la salut física, podem portar a terme actuacions per millorar la salut mental i prevenir l’aparició de trastorns. I per fer-ho, és important centrar-se en aquells factors sobre els quals puguem actuar, especialment en la infantesa. N’és un l’assetjament escolar, perquè hi ha intervencions efectives. Per exemple, partint dels resultats d’un assaig clínic que vam publicar l’any 2024, hem desenvolupat una web amb un programa de prevenció que s’ha començat a implementar en alguns centres escolars de la Comunitat de Madrid.

¿Quines estratègies plantegen?

Hi ha dues grans línies: evitar que es produeixi i actuar ràpid si ja ha passat. En el primer àmbit, és clau la conscienciació per entendre que el bullying no és un fet trivial, sinó que té un impacte a curt i llarg termini, i desenvolupar intervencions en l’àmbit escolar. La prevenció ha d’implicar tot el centre educatiu, les famílies, reforçar els espais menys supervisats com ara els patis... I sobretot, promoure una cultura escolar de tolerància zero a la violència. Una eina molt efectiva és l’educació socioemocional de cara a poder millorar l’empatia i el respecte a la diversitat, perquè moltes vegades la raó per assetjar algú és que el jutgen com a diferent.

Segurament totes les escoles hi estan d’acord, però també apel·laran a la falta de recursos. ¿Quin paper hi ha de tenir l’Administració pública?

Els estudis demostren que invertir en prevenció és rendible, perquè la millora de la salut mental dona com a resultat un estalvi a llarg termini. Així que el paper de l’Administració ha de ser clau, tot i que de vegades aquests temes no tenen prou visibilitat política. Dit això, també hi ha mesures que no requereixen grans recursos. Moltes vegades és una qüestió d’actitud i d’enfocament. Tot i que s’estan implementant protocols en diverses comunitats autònomes, la prevenció continua sent la gran assignatura pendent.

Notícies relacionades

El 80% dels aliments de les màquines expenedores d’hospitals i residències seran saludables

L’escola catalana té només un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables

I a tot això, a més, s’hi afegeix el ciberassetjament.

És un fenomen creixent des de fa uns anys. Tot i que no era objecte del nostre estudi, hem pogut comprovar que l’assetjament online és tot sovint una prolongació del que ja passa en l’entorn escolar. I com que és continu i invasiu, té un impacte encara més gran en la salut mental. Per això, és crucial entendre que els comentaris en xarxes poden tenir tant impacte com en persona, o fins i tot més. El mal és real, sostingut, i es cola fins i tot en l’entorn més íntim, com a casa teva mateix.