Silvia Giménez-Salinas, degana emèrita del Col·legi de l’Advocacia: "Les retirades de tutela a Catalunya no tenen garanties legals"

¿Què opina de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la DGAIA?

La gent no és conscient del sistema de protecció a la infància que tenim. Aquí l’Administració té el poder de separar menors de la seva família amb independència del poder judicial, una decisió molt greu per al menor.

Vostè va presidir el col·legi d’advocats a Europa. ¿Hi ha altres països que ho facin igual?

No, no passa en cap altre lloc. A França, per exemple, el sistema judicial de menors té dos vessants; el penal, per a menors infractors, i el de protecció, per a menors vulnerables. A Alemanya, el jutjat de família és el que ordena la declaració de desemparament. A Espanya, els pares tenen dos mesos per recórrer davant un jutge la decisió de l’Administració, però la resposta pot tardar dos anys a arribar. El sistema no garanteix els drets dels nens; són objecte de protecció, però no de dret.

¿Per què?

Des que s’inicia el procediment de desemparament, els progenitors han de ser conscients que s’estan jugant la separació del nen. No se’ls acompanya. No hi ha cap avís, no poden provar que estimen el nen, que hi ha un vincle d’afecció. Les criances no són perfectes, però, segons dades de la Sindicatura de Greuges, el 33% de les retirades de custòdies són per negligència, i l’1%, per abusos sexuals. En la majoria de casos, per tant, és millor optar per la protecció de la família i que el nen es quedi en el nucli familiar.

Fa molts anys que els advocats reclamen que els menors tutelats tinguin advocats de manera automàtica.

El procés administratiu del desemparament no té assistència lletrada ni per als progenitors ni per als menors. No tenen dret d’accés tot i que la Constitució sí que ho empara. Els nens veuen els pares com els culpables, interpreten que són en un centre per ells, allí es trenquen els seus vincles emocionals i es tornen vulnerables a qualsevol xarxa que els presti atenció, com ha passat amb la nena de 12 anys violada i abusada sota guarda de la DGAIA. ¿No és millor destinar el temps i els recursos a ajudar els pares i que els nens puguin estar amb la seva família?

¿No creu que s’haurien de retirar custòdies?

Ha de ser l’últim recurs, provisional i cautelar o per als casos més greus. Dos mesos en un centre és suportable; dos anys, no. Segons les dades de la Sindicatura de Greuges, en els últims 20 anys, entre el 7% i el 10% de menors infractors que passen per justícia juvenil són en centres. Els menors vulnerables que viuen en centres són el 50%. El que no s’entén és que sigui el mateix ens el que detecta i investiga el maltractament, el que proposa mesures i les aplica. És una decisió greu, que atempta contra l’article 8 dels drets del nen, que diu que tots tenen dret a viure amb la seva família, suficient perquè ho revisi una altra autoritat independent.

¿Com hauria de ser aquest procediment?

No em poso en la feina dels tècnics, només dic que el sistema no compleix procediments de garanties legals. El ciutadà que ho pateix no pot tenir accés a un ens independent, i això és un advocat. No pot ser que no hi hagi un reglament de visites per als centres, que cadascun proposi el que vulgui, una cosa que no passa ni a la presó. Els tècnics que facin els seus informes, però que sigui un jutge el que els executi o decideixi no fer-ho.

¿Confia en la reforma anunciada de la DGAIA que ha promès la consellera de Drets Socials i Inclusió, Martínez Bravo?

És curiós que per a Drets Socials el Dret no sigui important, perquè no han citat els col·legis d’advocats ni cap operador jurídic. Crec que busquen millorar el control sobre els centres, però per canviar i refundar la DGAIA cal anar al Congrés dels Diputats a canviar la llei del 1996 i que el desemparament deixi de ser una decisió administrativa.

¿La han trucat a vostè des del Govern?

Notícies relacionades

Un robatori de droga, després d’assassinar Valentín Moreno

"Ens amoïna la gent de les masies"

No, sempre he trucat jo per oferir la meva col·laboració. Fa anys els vam proposar un model de mediació amb la DGAIA, sense èxit. Em sorprèn que el sistema de protecció no tingui en compte el Dret, que creguin que són coses diferents.

n