Oposició popular a l’ampliació del Museu Guggenheim

"Mira per l’espiell: allà hi ha la joia de la corona". David Henderson, amant de l’ornitologia, ofereix el telescopi d’alta potència Swarovsky i, quan l’ull aconsegueix enfocar bé, l’estampa és pròpia d’un documental de National Geographic. Enfilada a una perxa, envoltada de les aigües del riu Oca, una àguila pescadora dona compte d’un enorme peix que acaba de capturar. Som en un dels llocs més emblemàtics de la reserva de la biosfera d’Urdaibai, el tresor natural format a la desembocadura de la ria, on penya-segats, muntanyes, platges i rierols s’entrecreuen al llarg de 22.000 hectàrees dins d’un paisatge semblant al d’un conte.

"¿Què més li fa falta a aquest lloc per ser una meravella? Això ja ho és. No hi cal res més", assenyala Ramón Gezuraga, membre, com el David, de la plataforma Stop Guggenheim Urdaibai. Aquest col·lectiu està vehiculant l’oposició al projecte d’ampliació d’aquest museu tan icònic de Bilbao en la qual des de l’any 1984 ostenta el privilegi de ser l’única reserva de la biosfera d’Euskadi.

La intenció de la Fundació Guggenheim, amb el suport i el finançament del Govern basc i el Ministeri de Transició Ecològica, és desenvolupar a Guernika –on abans hi havia l’antiga fàbrica de la cobertera Dalia– i Murueta –a les drassanes- un nou "projecte expositiu, cultural i educatiu" del museu "amb un model innovador que integraria producció artística, ecologia i tecnologia, connectivitat social i investigació", tal com explica la pàgina web del Guggenheim, a la qual ens remet el museu mateix a l’hora de requerir la informació per elaborar aquest reportatge.

El que la Fundació Solomon R. Guggenheim assegura a la web que és una ampliació "sostenible, compromesa amb l’entorn i amb el futur de la comarca i del territori" [que ocuparà 60.000 metres quadrats] és, per contra, "una salvatjada" als ulls molts dels veïns.

Les dues instal·lacions museístiques, situades a sis quilòmetres l’una de l’altra, estarien comunicades, almenys en part, per un palafit –una mena de passarel·la en altura de sis metres d’alt– que sobrevolaria la ria per aquest lateral. "¿Tu t’imagines passant 1.500 o 2.000 persones al dia per aquí a l’estiu? Si és que això no és la zona zero de la reserva: és la zona menys u", protesta el Ramón al mig de Tejera, on encara es mantenen ben conservades les restes de la preciosa fàbrica de maons, entre elles l’antic forn Hoffman i la seva xemeneia de 32 metres d’alçada, declarades totes patrimoni industrial basc.

El regne del silenci

Notícies relacionades

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

La UB suspèn el catedràtic Flecha i obre una investigació

El silenci regna en aquest paratge fabulós, on les llanxes i barques d’estiuejants, oriünds i pescadors es paren habitualment, sobretot a l’estiu, als antics embarcadors de fusta. Un camí de terra, de quatre metres d’ample, travessa per aquí entre les dues localitats, vorejant la ria i corrent en paral·lel a la via del tren. En un dels seus murs algú hi ha fet recentment una pintada en contra del projecte del Guggenheim. "Fa dos dies vaig venir i no hi era", fa saber el Ramón.

Els grafitis, les pintades a terra i les pancartes en contra de l’ampliació del museu proliferen per tota la zona com si fossin bolets, reflex del profund malestar que ha suscitat el projecte a la comarca de Busturialdea, on viuen 45.000 persones repartides en 21 municipis, entre els quals hi ha Mundaka, Gernika, Murueta i Bermeo.