L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

La supervivència de l’ibis ermità (‘Geronticus eremita’) va arribar a perillar de manera seriosa. Dècades enrere, només quedaven uns 200 exemplars d’aquestes aus de bec corbat, plomatge fosc i cap calb i vermellós. Després d’un gran esforç de conservació al Marroc, la seva població salvatge es va començar a recuperar. Després, també a Europa van començar a posar-se en marxa projectes de reintroducció. Un d’ells, segurament el més cridaner, guia amb un ultralleuger els individus criats en captivitat perquè aprenguin a migrar i unir així la població alemanya i l’espanyola.

L’única població en llibertat a la Península s’ubica a Andalusia, a Vejer de la Frontera, on crien més d’una desena de parelles. No obstant, la Generalitat va oferir els Aiguamolls de l’Empordà perquè aquest ocell continuï recuperant terreny perdut a Europa. De fet, l’Alt Empordà ja ha sigut un dels punts en què els ibis han parat durant la seva ruta migratòria dels ultralleugers. Però ara, l’objectiu és que una població estable s’estableixi definitivament en aquesta comarca, no només com a zona de pas, a partir de l’any vinent.

Està previst que arribin una vintena d’ibis ermitans procedents del Zoobotànic de Jerez. La Fundació Alive, sòcia del projecte, habilitarà un aviari al parc natural dels Aiguamolls per aclimatar els exemplars i facilitar el seu alliberament gradual en aquest punt estratègic. Però abans que els ibis aterrin a Catalunya, és necessari millorar l’hàbitat perquè la reintroducció sigui segura.

Amb aquest objectiu, Endesa adaptarà 40 torres elèctriques per reduir el risc d’electrocució d’aus. La intervenció, que va començar a l’abril i finalitzarà aquest mes de maig, suposa una inversió de més de 100.000 euros, i s’assumeix íntegrament per la companyia. Encara que l’objectiu principal és protegir els nous inquilins dels Aiguamolls, les millores també beneficiaran altres aus de grans dimensions presents a la zona, com cigonyes, agrons i tot tipus de rapinyaires que utilitzen aquest entorn com a lloc de nidificació, hivernada o pas migratori.

Més reintroduccions

Notícies relacionades

Mort dels germans d'Amer: un va matar a l'altre i després es va suïcidar

L’OCDE alerta que la meitat dels nois i noies de 15 anys passen 30 hores a la setmana davant una pantalla

Els treballs inclouen mesures anticol·lisió i aïllants específics adaptats a la biologia d’aquesta au que va estar extingida d’Europa durant més de 300 anys. A diferència dels picaports, una altra espècie d’ibis més lligada als aiguamolls, aquesta espècie prefereix penya-segats o pastures més aviat àrids, on s’alimenta d’insectes, petits rèptils i altres invertebrats. Les causes del seu declivi van ser múltiples: la caça, la destrucció d’hàbitats, l’ús de pesticides i, més recentment, el risc de col·lisió o electrocució amb infraestructures elèctriques.

La Generalitat, amb el secretari de Transició Ecològica Jordi Sargatal al capdavant, ha posat sobre la taula altres reintroduccions d’espècies emblemàtiques per millorar els espais naturals. La més cridanera va ser la d’alliberar linx ibèrics a les comarques de Lleida, una mesura que no va agradar a alguns dels agricultors de la zona. Sargatal ja ha deixat clar que la reintroducció només tirarà endavant amb la llum verda del sector agrícola.