Tribunals

Igualtat vol evitar el coordinador parental en divorcis amb violència

Un estudi demostra la mala utilització d’aquest mecanisme de resolució de conflictes que busca establir vies de comunicació entre progenitors i el compliment de les sentències de custòdia.

Igualtat vol evitar el coordinador parental en divorcis amb violència
2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Ministeri d’Igualtat va presentar ahir un informe sobre el sistema de resolució de conflictes anomenat Coordinació de parentalitat que s’està implantant als jutjats en els divorcis conflictius, malgrat que, tret de Navarra, no té aliment legal. L’estudi, de l’Associació de Dones Juristes Themis i titulat La coordinació de parentalitat com a nova forma de violència institucional, indica que les comunitats on els jutges més recorren a aquest mètode per comprovar que es compleix la seva sentència és a València, en un 45,9% dels divorcis conflictius, i a Catalunya, en un 23,9%, segons una extrapolació de l’anàlisi de 151 sentències on s’ha recorregut a la coordinació. L’estudi apunta que en aquest tipus de processos la violència de gènere pot passar desapercebuda sota una aparent conflictivitat, per la qual cosa Igualtat "replantejarà" aquesta figura perquè no sigui aplicable en casos de violència masclista.

Vies de cooperació

En teoria aquest sistema de resolució de conflictes, importat d’altres països, es va implantar a Espanya amb l’objectiu que un professional qualificat estableixi vies de comunicació i cooperació en relació amb la criança dels fills en situacions de divorcis d’alta conflictivitat. Es tracta d’una figura que imposa el jutge –en pocs casos és voluntària– per comprovar que es compleix la sentència quant a mesures, visites i la custòdia.

El problema, segons conclou la investigació, és que la coordinació de parentalitat "s’utilitza com a mitjà per aconseguir que la custòdia compartida imposada funcioni quan no hi ha consens entre els progenitors". "Normalment s’aplica –explica Alicia Fernández Vega, coautora de l’estudi i sòcia de Themis- quan els fills no volen veure el pare i les mares són acusades de la falsa síndrome d’alienació parental (SAP)". L’ús del SAP, que suggereix que un pare o mare manipula els seus fills perquè rebutgin l’altre progenitor, ha sigut prohibit a Espanya, però és un terme que es maneja en àmbits jurídics.

Notícies relacionades

L’acusació més greu que conté el treball de Themis és que la coordinació de parentalitat s’utilitza en contextos de violència de gènere, malgrat que la llei prohibeix atorgar la "guarda conjunta", és a dir, la custòdia compartida, quan hi hagi denúncies o sentències per violència de gènere o agressions cap als fills. Però les dades indiquen "que la llei s’incompleix", diu Fernández Vega.

De fet, segons l’estudi, les 151 sentències analitzades on s’ha utilitzat la figura del coordinador procedeixen de jutjats de violència de gènere i, malgrat això, en un 36% dels casos es va optar per la custòdia compartida, en un 9% es va atorgar al pare i en un 36% a la mare.