Ismael Sanz: "És més fàcil aprovar un examen si contestes primer les que saps"

PISA, PIRLS... ¿Ens estem obsessionant amb els estudis internacionals d’educació?

No crec que hi hagi gaires avaluacions. Fins i tot podríem participar en alguna més. El que sí que crec és que aquestes proves estandarditzades no s’acaben d’aprofitar del tot bé. Podrien ser una formidable font d’informació per als centres educatius i les administracions, que tenen una eina perfecta per analitzar en quins aspectes destaquen i en quins hi ha marge de millora. No obstant, tinc la sensació que els informes no sempre són utilitzats. El problema és que es veuen com una fiscalització i una rendició de comptes en lloc de com un element per progressar. Molts centres se sorprendrien perquè els seus alumnes, realment, estan millor del que pensen. Te’n dono un exemple: un 55% dels estudiants espanyols que han repetit en alguna ocasió aproven PISA. És a dir, potser no haurien d’haver repetit.

Després de PISA, el president del Govern central va anunciar un ambiciós pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora, però no en sabem res més.

Aquest reforç està en el programa Proa +, però no hi ha un seguiment i una avaluació per veure si està funcionant. L’evidència científica ha demostrat que les tutories en petits grups són una de les mesures educatives que més efecte positiu tenen. Proa+ es basa en aquest concepte, tutors que treballen en grups petits de no més de sis estudiants. Es tracta que, en horari escolar, aquests professionals, en perfecta coordinació amb el docent habitual, surtin de l’aula amb els sis estudiants per donar-los suport en matemàtiques i llengua. I de manera sistemàtica, és clar. Està demostrat que si es fa mitja hora cada dia durant tres mesos seguits, aquests alumnes amb llacunes es posen al nivell de la resta dels seus companys. En educació és important rebre el feedback de manera immediata. Si fas un exercici i al cap de cinc dies et diuen que el tens malament no té el mateix efecte que si, en el moment, t’expliquen en què has fallat i per què.

Catalunya i Euskadi criden especialment l’atenció. Són comunitats riques amb uns resultats educatius pobres.

Efectivament. Hi ha un estudi seriós i rigorós. Algun indici podria ser que el focus estigui no només en l’aprenentatge sinó també en la qüestió lingüística. No dic que sigui una mala opció, només dic que és incloure-hi un altre objectiu i el temps lectiu és el que és. Un altre dels motius podria ser l’arribada de més migrants de parla no castellana que necessiten un període d’adaptació. Els estudiants de pares i mares migrants que han estudiat a Espanya tenen millors resultats acadèmics que els estudiants que són migrants ells mateixos.

La qualitat docent és fonamental per a l’èxit educatiu. ¿Per on hauria d’anar la imminent reforma de la professió?

El compromís dels docents espanyols està clar, com vam veure en la pandèmia. Totes les avaluacions internacionals revelen que els estudiants espanyols tenen més confiança en els seus professors que en altres països. Dit això, hi ha coses que es poden millorar. Per exemple, en el procés de selecció a les oposicions hauria de tenir més pes l’examen de continguts. I cal impulsar els esglaons professionals perquè els docents progressin i que els de secundària, per exemple, puguin convertir-se en catedràtics d’institut. A Espanya, els docents comencen amb un salari que no està malament, però tenen molt poca progressió, només per antiguitat. Un altre aspecte a millorar és la formació. Al grau d’Educació, els continguts en matemàtiques són pobres. Molts d’aquests alumnes l’última vegada que han estudiat matemàtiques és a 4t d’ESO, tot i que està canviant. Una última cosa: que un docent entri a classe d’un altre col·lega funciona molt bé en educació. L’ànim no és fiscalitzar sinó garantir un feedback organitzat. De l’observació entre membres del mateix centre en surten beneficiats els estudiants perquè milloren el seu aprenentatge.

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada

¿Alguna altra recomanació per als exàmens?

Hi ha una investigació sobre el bon efecte que provoca contestar primer les preguntes que són fàcils per tu. A PISA, el percentatge d’encert en la segona part és menor que en la primera i no és per la dificultat de les preguntes sinó perquè el cansament afecta les respostes. Això s’aplica al dia a dia en escoles, instituts i universitat. El cansament et juga una mala passada si l’examen dura més d’una hora. Començar per la part fàcil suposa que el cansament t’afecti menys i guanyes confiança en tu mateix.