Les dones encapçalen 8 de cada 10 llars monoparentals

A Espanya, a l’inici de la democràcia, eren molt poques les dones que tenien fills sense estar casades: el 1975, només un 2% dels nadons naixien fora del matrimoni, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Res més lluny de la realitat actual, ja que el 2023 aquesta xifra va arribar al 50%, no només per un augment de les mares solteres, sinó també perquè des del punt de vista social s’ha separat la reproducció del matrimoni, segons apunta un estudi del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Ja hi ha prop de dos milions de llars monoparentals (formades per un únic progenitor amb fills) a Espanya i, d’aquestes, 8 de cada 10 estan encapçalades per dones, segons les últimes xifres de l’INE del 2020. En aquestes llars portades per divorciades, vídues o solteres, aquestes últimes representen un 16% del total. Tot i que no sabem quantes són mares solteres per elecció pròpia, el cert és que, en els últims anys, s’ha notat un augment de les dones que prenen aquesta decisió.

Segons el CSIC, el 2016 a Espanya ja hi havia un percentatge destacable de naixements de mares que no conviuen amb una parella: suposaven un 33% dels naixements fora del matrimoni i el 15% del total de naixements. Aquesta xifra es va duplicar respecte al 2007, en què aquests a penes eren el 7% dels nadons.

A més, el nombre de dones que van decidir sotmetre’s a tractaments de fertilitat en solitari es van duplicar entre els anys 2016 i 2020: van passar de representar el 4,4% dels cicles de fecundació in vitro (FIV) al 8%, d’acord amb les estadístiques de la Societat Espanyola de Fertilitat. Una tendència que va tornar a disminuir amb la pandèmia de la covid-19. 

A escala global, la meitat de les dones que van sol·licitar esperma de donant per a tractaments de reproducció assistida el 2021 eren dones sense parella, segons dades de Cryos International, un dels bancs d’esperma més grans del món. La gran majoria (el 78%) tenien entre 36 i 45 anys, edat en què la fertilitat de les dones es redueix dràsticament.

Les barreres

Malgrat l’augment de dones que desitgen ser mares en solitari, les que decideixen intentar-ho encara avui es troben molts impediments. Per exemple, dels 422 centres de reproducció assistida que operen actualment a Espanya, només 133 són públics. 

D’altra banda, la Seguretat Social no cobreix tractaments de fertilitat a totes les dones que vulguin ser mares solteres. Les que vulguin accedir a la reproducció assistida pública han de tenir menys de 38 o 40 anys (depenent del tractament), segons la normativa estatal que s’aplica a la majoria de les comunitats autònomes. Tampoc hi poden accedir dones que ja tinguin fills, tot i que a Madrid es permet fins als 45 anys i fins i tot tenint un fill previ. 

Els intents d’embaràs en la sanitat pública tampoc són il·limitats. L’Estat permet tres oportunitats mitjançant la fecundació in vitro i sis per inseminació artificial amb esperma de donant. Aquests límits obliguen moltes dones a optar per les clíniques privades, que, al seu torn, no totes es poden permetre, ja que el preu dels tractaments pot oscil·lar entre els 700 i els 10.000 euros.

A més, les mares solteres afronten riscos de pobresa molt superiors a la mitjana, segons l’ONU. En molts casos, depenen de les seves famílies, tant per rebre suport econòmic com per a la cura dels seus fills. De fet, un informe de la Federació d’Associacions de Famílies Monoparentals Femenines assegura que el 52,7% de les llars monoparentals femenines estan en risc de pobresa i exclusió social, enfront del 28,5% de les famílies biparentals.

Els ajuts 

Notícies relacionades

L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada

El Govern crea dos grups per investigar-ne les possibles causes

En aquest sentit, a Espanya hi ha algunes ajudes per a les famílies monoparentals. Per exemple, per a les que percebin l’ingrés mínim vital, la quantitat que reben augmenta si tenen fills a càrrec. Des de 1.001,4 euros per tenir un fill a càrrec a 1.594,33 per tenir-ne quatre o més.

A part dels ajuts econòmics, l’increment de les famílies formades per mares solteres ha impulsat un augment dels seus drets. El 2024, el Tribunal Suprem va reconèixer el dret de les famílies monoparentals a sumar al seu permís de maternitat les setmanes que haurien correspost a l’altre progenitor. Es va passar així d’un permís de 16 setmanes a un de 26.