La jutge investiga fins a 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

La jutge de Barcelona Myriam Linage Gómez, que investiga la presumpta administració deslleial de les fundacions Cellex i Mir Puig, creades per l’empresari químic i mecenes Pere Mir, mort el 2017, descriu en la interlocutòria per la qual intervé les esmentades entitats fins a 16 operacions presumptament irregulars que haurien comès els tres investigats, marmessors de la fortuna de Mir, Jordi Segarra Pijuan (qui va ser la mà dreta de Mir), l’advocat Juan Francisco Capellas Cannes i l’oncòleg Josep Tabernero Caturla (cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia).

La resolució judicial és un resum de les indagacions efectuades pels Mossos d’Esquadra. Per ara, els tres investigats no han donat la seva versió a la magistrada, que ha xifrat el perjudici ocasionat en 6,2 milions d’euros.

Transferències i préstecs personals.

Entre les operacions investigades hi ha la liquidació de la part econòmica d’una sentència condemnatòria per delicte fiscal imposada a Segarra, el principal investigat. Aquest desemborsament es va realitzar amb fons de la societat Simex, una de les intervingudes judicialment, de la qual Segarra era administrador. La multa era de 206.718 euros.

La magistrada també indaga en les "múltiples" transferències realitzades des del compte de l’empresa Mil Veinte, administrada per Segarra i intervinguda també judicialment, en el que serien, al seu entendre, "operacions de préstec simulat d’avenços de nòmina". Les esmentades transferències van sumar 148.000 euros i van ser suposadament utilitzades per cobrir "diferents necessitats de liquiditat personal". Part d’aquesta quantitat va ser retornada per Segarra el 2018 després d’haver rebut una donació de 2,5 milions d’euros d’una fundació.

La interlocutòria de la jutge detalla també l’existència d’un préstec d’1,5 milions d’euros concedit per Simex a Segarra "en condicions molt avantatjoses" per fer front al "pagament d’una liquidació" que la inspecció de l’Agència Tributària li va imposar per l’IRPF dels exercicis del 2014 a 2017. La magistrada recull en la resolució un altre préstec de 500.000 euros a Segarra per part de la societat Mil Veinte, administrada per ell, amb "condicions molt avantatjoses" i un altre crèdit per un milió d’euros amb origen en els fons de la mercantil Sociedad Anónima de Intereses, gestionada també per ell.

Ús de comptes i venda d’immobles.

Els Mossos han detectat una transferència de 8.250 euros el 2016 des del compte de l’empresa Mil Veinte al compte de Segarra, que es va justificar assenyalant en el seu concepte una regularització en la venda d’unes finques situades al passeig de Sant Joan de Barcelona, quan aquests immobles eren d’una altra mercantil: Simex, de la qual l’investigat és el màxim responsable. Els fons, segons els investigadors, van anar a cobrir part d’un important "descobert" que Segarra mantenia en el seu compte personal.

La policia ha descobert que es van realitzar reintegraments en efectiu des del compte de Núria Pàmias, dona de Mir, o l’emissió amb càrrec a aquest mateix dipòsit bancari, després de la mort de la dona, de xecs cobrats per Segarra, alguns dels quals va justificar comptablement al Protectorat de la Generalitat com a "beques a tercers", quan els fons els havia percebut ell.

Les joies desaparegudes.

Una de les incògnites que els investigadors pretenen aclarir és on són les joies i la col·lecció de rellotges del matrimoni Mir-Pàmias. Aquestes joies no van ser incloses en l’inventari de l’herència que va acabar rebent la fundació Cellex. El valor seria de més de 2,1 milions d’euros.

Pagaments per aconseguir silencis.

Després de la mort de Núria Pàmias i abans que la fundació Cellex acceptés la seva herència, Segarra, segons la investigació, "va utilitzar fons de l’esmentat compte per a finalitats alienes a la gestió pertinent d’un marmessor". Així, va realitzar transferències a antics treballadors del matrimoni Mir-Pàmias i a familiars d’aquests amb què "aconseguia guanyar-se la seva lleialtat o el seu silenci".

Donació a Tabernero.

La jutge considera sospitosa la donació de finques i diners per part de l’empresa Simex a Tabernero. La donació incloïa una vivenda unifamiliar i dues places d’aparcament situats en una "zona exclusiva" de la Vall d’Aran, uns béns valorats fiscalment en 642.000 euros, així com l’entrega de 156.000 euros al facultatiu i uns altres 156.000 a la seva dona. Fonts coneixedores d’aquesta operació asseguren que Mir li va fer la donació de paraula.

Notícies relacionades

Premis APCE 2025: el valor de l’edificació responsable

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

La milionària nòmina de Segarra.

Un altre dels suposats beneficis obtinguts per Segarra com a conseqüència de "dilatar" l’execució de les últimes voluntats de Pàmias "ha sigut el cobrament de nòmines com a administrador de diverses de les societats que havien de ser liquidades", exposa la jutge. La magistrada remarca que després de la mort de la dona de Mir, els "guanys laborals" de Segarra "pateixen un increment destacat a l’obtenir gairebé un 60% addicional de l’any 2018 al 2019". I afegeix: "És superior als 1,1 milions d’euros".