Un de cada quatre universitaris compagina carrera i feina

Tot i que la font principal d’ingressos de més de la meitat dels universitaris són els seus pares (en el 52,7% dels casos), els obligats a compaginar durant el curs estudis i feina han passat del 16,9% al 26% en tres anys. És a dir, un creixement de més d’un 50%. Així ho reflecteix la quarta edició del programa Via Universitària, radiografia de les condicions de vida dels alumnes elaborada per la Xarxa Vives d’Universitats a partir d’una enquesta resposta per més de 45.000 estudiants.

L’informe, que es va presentar ahir a la Universitat de Barcelona (UB) també remarca el que és obvi: que com més ingressos tenen les famílies, menys necessitat tenen els estudiants de buscar altres fonts d’ingressos. Aquesta bretxa econòmica, assenyalen els autors de l’estudi, no es reequilibra amb un sistema de beques i ajudes que defineixen com a "molt feble" (arriba només al 16,7% dels enquestats). "Aquesta debilitat dificulta notablement l’accés dels grups socials menys afavorits a la universitat", conclouen.

L’enquesta confirma el que ja apuntava l’estudi Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats de les universitats presencials catalanes, presentat el mes passat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), que assenyalava que l’ascensor social funciona (malgrat que els estudiants de famílies amb recursos continuen sent majoria tant en graus com en màsters), però advertia que l’alumnat de rendes familiars baixes tendeix a matricular-se en estudis amb menys ocupabilitat, però més fàcils d’acabar.

Quant als motius per interrompre les trajectòries universitàries, les dificultats econòmiques són el motiu més freqüent. "Les trajectòries acadèmiques que denominem complexes, caracteritzades per interrupcions, retard o via lenta, són més habituals entre estudiants de més edat, però també es presenten amb més freqüència entre estudiants amb un nivell formatiu familiar baix, origen social baix i origen migrant", remarca l’estudi, dirigit per Antonio Ariño (UV), Miquel Martínez (UB), Ramon Llopis (UV), Ernest Pons (UB) i Anna Prades (direcció tècnica, AQU Catalunya).

Un dels temes abordats, especialment després de la pandèmia, és la baixa assistència a classe. La preocupació sobre el possible augment de l’absentisme a les aules és creixent entre el professorat, que percep que part important de l’alumnat només acudeix a classe quan es passa llista, en seminaris o tallers que puntuen per a la nota final. "Si tenen els apunts penjats a l’aula virtual, no veuen la necessitat d’anar a classe", va comentar dilluns –minuts abans de la gran apagada– un professor de la UPF a aquest diari.

No obstant, els estudiants no identifiquen que es tracti d’una tendència sistemàtica. Continua observant-se, com en anteriors estudis, un elevat grau d’assistència a classe: més del 88,5% dels estudiants declaren assistir regularment.

Menys hores d’estudi

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

Relacionat amb aquesta qüestió, preocupa que la mitjana d’estudi se situa en 22,8 hores per crèdit, una tendència a la baixa respecte a edicions anteriors. A la setmana estudien quatre hores menys que el 2018 (han passat de dedicar-hi 36 a 32 hores). Segons els autors, aquesta reducció planteja reptes importants per a la qualitat de l’aprenentatge universitari i per a l’adaptació de nous models d’ensenyament. "El descens en les hores d’estudi podria estar relacionat amb diversos factors que caldria analitzar amb més profunditat, com per exemple els canvis en la presencialitat, l’ús de metodologies docents o la conciliació dels estudis amb altres responsabilitats", plantegen.

Al preguntar-los sobre la seva salut mental, el 25,9% dels estudiants reconeixen haver patit ansietat en algun moment, i augmenten els casos certificats amb diagnòstic mèdic. "L’informe posa de manifest la necessitat d’incorporar la salut mental com un element clau en la vida universitària", apunta l’estudi, que afegeix que "la millora del benestar emocional hauria de ser un eix prioritari per garantir una experiència universitària més saludable i equitativa". "Aquestes dades alerten sobre la pressió acadèmica, social i econòmica que afronta l’alumnat, així com la necessitat d’implementar més recursos de suport psicològic i estratègies de prevenció des de les mateixes universitats", consideren els autors.