Igualtat reformarà la llei per evitar la revictimització de les dones

El Ministeri d’Igualtat aposta per portar a terme una reforma del Codi Penal destinada a evitar que es repeteixin casos tan polèmics com el protagonitzat per José Bretón, amb la seva iniciativa de participar en El odio, el llibre escrit per Luisgé Martín sobre l’assassinat vicari dels seus dos fills. Va ser tal la controvèrsia desencadenada que l’editorial Anagrama va decidir finalment, a finals de març, frenar-ne la distribució. Poc després, l’editorial barcelonina va renunciar definitivament a publicar el llibre i va tornar els drets de l’obra a Luisgé Martín.

Bretón va matar i va cremar els seus dos fills, la Ruth i el José, el 2021, a fi d’infligir el màxim mal a la seva parella i mare dels nens, Ruth Ortiz, que havia decidit separar-se d’ell. El crim va commocionar Espanya i va treure a la llum la crueltat que comporta la violència vicària: que consisteix a fer mal als fills o a éssers estimats de les víctimes per provocar-los un mal extrem. I per afegir més dolor, Bretón va decidir col·laborar des de la presó amb l’escriptor Luisgé Martín, i intentar donar la seva versió del crim, en un llibre realitzat a partir del sumari, de cartes i d’una trobada a la presó, un llibre sobre el qual Ortiz no va ser consultada i que ha reobert les seves ferides. De fet, Ortiz va denunciar l’assassí dels seus fills per possible trencament de condemna i va demanar també la paralització de la publicació per intromissió il·legítima del dret a l’honor, la intimitat i la imatge dels menors morts. En qualsevol cas, perquè no es tornin a repetir episodis similars a aquest, que va causar un gran enrenou, el Ministeri d’Igualtat, segons van explicar fonts del departament capitanejat per Ana Redondo, planeja portar a terme una reforma del Codi Penal, dels articles 39 i 48, a fi d’incloure una pena accessòria que impedeixi a un condemnat per violència vicària la difusió pública de continguts sobre el crim que puguin revictimitzar encara més la víctima.

Es tractaria d’una pena accessòria que imposaria el jutge, com d’altres que ja existeixen en l’actualitat, com per exemple la prohibició d’acostar-se a la víctima, amb l’objectiu que no torni a passar que calgui ponderar si prevalen els drets de creació o els drets de les víctimes de crims tan cruels.

Pacte d’Estat

Justícia encara no té clar si aprovar aquesta reforma de manera aïllada o formant part d’un paquet més ampli que doni compliment a les mesures incloses en el Pacte d’Estat contra la violència de gènere. L’històric acord s’ha renovat recentment amb l’aprovació d’un informe al Congrés que conté 462 recomanacions i que va ser avançat per EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

En el Pacte, els partits han acordat incorporar, per primera vegada, mesures en contra de la violència vicària, la digital i l’econòmica, que ara cal transformar en iniciatives i reformes legals. De fet, un dels capítols més extensos de l’informe és el que fa referència a la millora de la protecció dels menors amb, almenys, 39 mesures, entre les quals destaca una proposta per reformar la llei contra la violència de gènere per "incloure com a víctimes els menors que pateixen violència vicària després de la ruptura de la convivència familiar, en ocasió del règim de visites".

Respecte a això, el pacte reclama evitar que s’acordi o mantingui la convivència o les visites amb l’agressor i obliga a fer una avaluació paternofilial prèvia a la resolució judicial sobre les visites, quan la sol·liciti la dona víctima de violència de gènere i hi hagi contradicció entre les parts. Així mateix, reclama garantir prou dotació en els equips d’intervenció familiar, que en els punts de trobada no s’apliqui la síndrome d’alienació parental o que els professionals sanitaris disposin d’un protocol per poder reconèixer i actuar quan detectin violència sobre menors, entre altres mesures destinades a millorar la formació o la reparació.