El dia que vam tornar al transistor

Mil vegades s’ha recordat que poc encertat va ser el vaticini de Video killed the radio star, cançó popularitzada pel grup britànic The Buggles, el primer vídeo emès per la MTV, l’1 d’agost de 1981. Dilluns va quedar clar per enèsima vegada: el vídeo ja no existeix i la gent va recórrer a la ràdio per saber alguna cosa del col·lapse.

Quan els barcelonins ja feia hores que estaven a les fosques tecnològicament, però encara a la llum del dia, Ferran Nadeu, fotògraf d’EL PERIÓDICO i veí del Poblenou, es va dirigir a la plaça de les Glòries: li havien dit que allà trobaria cobertura de mòbil. Pel camí, a la rambla del Poblenou, a l’altura de Ramon Turró, davant el Casino de l’Aliança, va topar amb un altre tipus de connexió. Algú havia col·locat sobre els contenidors del restaurant un gran radiocasset dels que es veien abans. Un lloro, com molts el coneixien. De piles. Desenes de persones escoltaven allà un grup de tertulians abordant en una emissora la situació i les seves possibles causes quan, poc abans de les sis de la tarda, la xerrada es va tallar de cop per emetre la primera compareixença del president, Pedro Sánchez. Va ser la imatge de la portada de l’edició impresa d’EL PERIÓDICO publicat ahir.

Moltes famílies van optar per recórrer al cotxe. A Vallcarca, Susanna, Eduard i els seus tres fills van escoltar la ràdio en el seu, i van aprofitar per carregar mòbils amb l’USB.

Com en els vells temps

A la plaça Molina la família Hernansaez Carpentier, Àlex i Jordi i els seus fills Manu i Macarena, van passar la tarda jugant a l’Uno amb la ràdio de fons. A Gràcia, Ilya Pérdigo, la seva dona i els seus dos fills sí que tenien un transistor: "Hem comprat piles i hem passat la tarda amb la ràdio posada. Com en els vells temps".

A Major de Gràcia, Evelin Bermejo, el seu marit i els seus dos fills també van optar per la ràdio del cotxe i van cuinar de manera inhabitual: "Amb el paeller de butà". Víctor, pare d’un fill escolaritzat al Tibidabo, va haver de pujar a peu a buscar-lo. "Gairebé dues hores escoltant la ràdio en un mòbil xinès amb mode de superestalvi. I, després de baixada amb el nen, escoltant-la també. Al final va sobrar bateria".

Alexandra Llavina viu a Llerona, un dels nuclis de les Franqueses, al Vallès Oriental. Ella i la seva parella treballen a casa i solen tenir la ràdio posada. "Al viure en el medi rural, saber que no ens podríem comunicar ens va generar una mica d’angoixa. I vam decidir anar a buscar els nens. No poden tornar sols a casa. A dos quarts de dues vam recollir el petit. Allà ens van preguntar si sabíem què passava. Els vam explicar el que sabíem i ens vam oferir a portar-los una ràdio. I després de recollir els dos més grans a l’institut, a la Garriga, els la vam portar".

A més es va fer una mica d’intercanvi al poble. Alexandra va aconseguir unes piles per a la ràdio que va portar al col·le i en va donar d’altres a veïns que les necessitaven per a una ràdio diferent.

17 hores de directe

Maiol Roger, subdirector d’El matí de Catalunya Ràdio, va viure el retorn del transistor des de l’altre costat. L’equip del programa matinal de la ràdio pública catalana, amb el suport de tota l’estructura dels serveis informatius, va emetre 17 hores en directe de les 24 que van seguir l’apagada. I ho va fer amb formes artesanals que feia dècades que no es feien servir.

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

"Ja ens n’anàvem, el nostre programa acaba les 12.00, i després solem fer una reunió breu i seguim a casa". I llavors tot es va aturar. "Quan se’n va anar la llum, vam comprovar que l’antena continuava funcionant. Ho vam saber per alguna ràdio de piles que tenim allà". Com a tot arreu, l’equip va veure que el problema era de tot Espanya. "Vam tornar a entrar a l’estudi", recorda Roger. Ell i el director del programa, Ricard Ustrell. El director i presentador del Catalunya migdia, Òscar Fernández, ja era dins.

"Fins a la una, més o menys, estava actiu el sistema elèctric de generadors, però a aquella hora va fallar el programa informàtic i internet va deixar de funcionar. Vam anar tirant com podíem. De seguida vam veure que hi havia gent que s’acostava, i el director, Jordi Borda, va dir que traguéssim un altaveu al carrer. Va començar a ajuntar-se gent d’oficines que havien tancat". "Vam tenir l’altaveu fora fins a les deu. Va ser molt bonic veure els oients i tota la comunitat allà", declara Borda, informa Alba Giraldo. Va tocar parlar més que altres vegades, explica Roger, perquè davant les carències tecnològiques i la falta de dades, a estones no quedava res més que la paraula.