Una demanda històrica
A diferència d’altres cossos policials, com la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos no fan exercicis físics dins la seva jornada laboral, una cosa que reivindiquen els sindicats.
Reclamen espais esportius en comissaries o arribar a acords amb gimnasos

Juntament amb la voluntat d’assolir els 25.000 agents de Mossos d’Esquadra el 2030, el Departament d’Interior té el repte que estiguin més ben equipats i en les millors condicions físiques. A diferència d’altres cossos policials, com la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos no fan exercicis físics dins de la seva jornada laboral, tret que siguin efectius d’unitats especialitzades.
Fa anys que els sindicats dels Mossos reclamen una formació contínua dels agents amb especial èmfasi en l’activitat física dins la jornada laboral. Lamenten que es demanin condicions físiques determinades per ascendir, però no es faciliti l’exercici físic. Per això, reclamen espais esportius en comissaries o arribar a acords amb gimnasos, com passa amb altres policies.
"Els Mossos han de fer aquest entrenament continu en hores laborals, és un bé per al cos que els tindrà més ben preparats", defensa Albert Palacio del sindicat USPAC, que considera que és "totalment necessari per a la salut" dels agents. A més, recorda que es tracta d’una "reivindicació històrica" dels Mossos, com tenen altres cossos d’emergències de la Generalitat, com els bombers.
Els sindicats de Mossos deixen clar que l’exercici és "constant" entre els agents des que estan a l’acadèmia, tant per mantenir-se en forma i evitar lesions com en el cas que vulguin ascendir en la jerarquia o anar destinats a algunes unitats específiques, com a ordre públic o intervenció. En aquest sentit, en les convocatòries per ser comandament es fan proves físiques, com l’aixecament de pesos o les carreres de resistència, que s’han de superar per poder aconseguir la plaça. Alguns sindicats ofereixen cursos preparatoris per a aspirants a ascendir en l’escala policial i ofereixen aquest entrenament físic amb professionals especialitzats.
Dins de la institució
Per entrar en algunes unitats, com el Grup Especial d’Intervenció (GEI), pràcticament es requereix ser un autèntic atleta: carreres de 800 metres, en poc més de dos minuts; un circuit cronometrat carregant sacs de 20 quilos; aixecar en un banc un pes d’entre 40 i 60 quilos i proves de submarinisme i natació. No obstant això, els agents creuen que fer formació física en la seva jornada laboral seria molt beneficiós i opinen que haurien de ser exercicis universals i altres específics adaptats a cada especialitat professional.
Notícies relacionadesD’aquesta opinió és Olga Maeso, policia en excedència i directora de l’acadèmia DFR Formación, que ofereix cursos a aspirants a les oposicions a diferents cossos i forces de seguretat: "Per interès comú del mateix cos, dels seus efectius i de la ciutadania, aquesta formació ha d’oferir-se sempre des de dins de la institució i dins de l’horari laboral. Si cada agent es forma pel seu compte, cada un adoptarà metodologies diferents, fet que pot generar incoherències durant una intervenció".
Maeso destaca la importància del treball en equip i sota una mateixa metodologia, cosa que només pot garantir el mateix cos. "Quan tots saben què fer i com fer-ho, el marge d’error es redueix significativament". A més, assenyala que la preparació física hauria de ser una prioritat contínua en la carrera de tot agent, ja que per donar millor resposta a "situacions molt diverses i de diferent complexitat" que demanda la ciutadania "és imprescindible comptar amb una formació contínua, una bona preparació física, entrenaments en intervencions policials i actualitzacions constants".
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- La consellera de Salut, en contra d’ampliar el Prat
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"
- Despullar un sant
- ¿Violència gratuïta o esport noble?
- Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid