Llums i ombres amb les dones

El de Francesc ha sigut un papat d’avenços simbòlics. També en la participació de les dones en l’Església va fer passos sense precedents, especialment amb el nomenament de més dones en càrrecs clau del Vaticà que cap dels seus predecessors. No obstant, el seu llegat deixa les mateixes barreres estructurals en l’accés al clergat, una ambivalència que deixa un regust agredolç entre les dones catòliques, que són majoria sobre els homes catòlics.

"Hi ha camins oberts pel papa Francesc que no tenen marxa enrere, perquè la societat en què vivim no l’acceptaria", explica a Carmen-José Alejos, professora de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra. "Es va atrevir a fer el difícil pas de trencar els prejudicis d’alguns clergues a la idea que les dones exerceixin càrrecs en la cúria vaticana", afegeix aquesta especialista, que espera veure més passos en aquesta direcció. Són molts els assumptes que aquest Papa atípic deixa dins el tinter, i tot i que per a alguns d’aquests avenços és necessària una reforma de les normes que regeixen les institucions, per a d’altres es tracta d’un canvi de mentalitat i voluntat política de l’Església.

"El model d’Església més horitzontal que va portar Francesc ha obert la finestra a la participació de les dones", explica a aquest diari Noemí Ubach, d’Alcem la Veu, que es defineix com una organització de dones creients i feministes. Francesc va posar en el centre els valors de la misericòrdia i l’atenció als desfavorits. Això incloïa causes que afecten principalment les dones, com la lluita contra el tràfic de persones i l’explotació econòmica. Però la crítica passa per la possibilitat que les dones es puguin convertir en sacerdotesses o, en un nivell anterior, diaconesses (els diaques no poden celebrar missa, però sí que poden casar).

Durant el papat de Francesc, es van crear dues comissions amb l’objectiu d’estudiar la possibilitat d’un diaconat femení, cosa que s’esmenta en la Bíblia. La primera comissió (2016-2019) va decidir no publicar l’informe resultant, i el Papa va al·legar que no es va arribar a cap consens, tot i que alguns dels seus integrants han qüestionat aquesta versió. La segona comissió, iniciada el 2020, no va concloure els seus treballs.

Altres rols en l’Església, com professores formant els futurs clergues a la Facultat de Teologia o com a portaveus del Vaticà, són funcions que les dones ja podrien exercir, tot i que continuen sense fer-ho. "Per a això no fa falta canviar ni una coma del dret canònic", assenyala Ubach.

D’altra banda, que hi hagués més inclusió podria contribuir a evitar més escàndols d’abusos sexuals en l’Església, "una gran vergonya i una xacra" en paraules d’Eva Segura, també des d’Alcem la Veu. "Quan hi ha estructures de poder jeràrquic autoritari és més fàcil que passi la violència sexual, i altres tipus de violència, com la psicològica". Per evitar "els perills de l’autoritarisme", Segura insisteix que és imprescindible una Església menys jeràrquica i masculinitzada, per tal de "protegir generacions de creients i d’alumnes d’escoles cristianes".

"En l’Església hi ha un principi jurídic pel qual el dret eclesial no pot anar mai contra el dret diví, sinó que està per ajudar a portar-lo a la pràctica", explica Sergio Rodríguez López-Ros, expert en Dret de l’Església i professor de la Universitat Abat Oliba CEU, que ho compara amb la idea que les lleis han de desenvolupar i no contradir la Constitució. "Qualsevol catòlic corrent en pot batejar un altre en cas de necessitat", posa com a exemple, de manera que les dones també ho poden fer, cosa que passa només ocasionalment.

Lleis modificables

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

Tot i així, perquè les dones es puguin ordenar com a sacerdots o diaques, sacerdots i bisbes, sí que faria falta un canvi de les normes. "Cal canviar el dret. Però és que el dret és modificable sempre, com a Espanya era legal la pena de mort fins al 1978 però després ho va deixar de ser", emfatitza Rodríguez. De fet, el papa Francesc va canviar altres lleis per simplificar el procés legal de nul·litat matrimonial, i Joan Pau II va modificar el procediment de canonització que va passar de requerir dos miracles a un.

El primer gran nomenament d’una dona pel papa Francesc va ser el 2016, amb Barbara Jatta com a directora dels Museus Vaticans. També va incorporar dues dones al comitè que elegeix bisbes, fins aleshores exclusivament masculí, i el 2024 va concedir per primera vegada vot a les dones en el sínode, una assemblea consultiva que reuneix periòdicament representants d’arreu del món per debatre els principals desafiaments de l’Església, i així va elevar a gairebé 60 la seva participació junt amb uns 300 cardenals, bisbes i sacerdots.