¿Què passa ara després de la mort del papa Francesc? Aquest és el protocol

L’actual cardenal vicari per a Roma és l’italià Baldassare Reina, mentre que el camarlenc és el cardenal irlandès nacionalitzat nord-americà Kevin Farell. El Papa argentí el va nomenar el 2019 i, el novembre de l’any passat, Francesc també va modificar l’Ordo Exsequiarum Romani Pontificis, el llibre litúrgic que guia els funerals dels papes, establert per la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis (1996).

Exèquies senzilles

Amb aquests canvis, Francesc ha deixat clar que vol unes exèquies molt més senzilles que les que han tingut els papes anteriors. Per això, segons ha establert, el seu cos (després de la constatació de la mort), es col·locarà immediatament en un únic taüt de fusta amb l’interior de zinc i després serà portat directament la basílica de Sant Pere. S’ha eliminat així tant la tradició de dipositar els papes en tres taüts de xiprer, plom i roure, com també la vetlla «privat» per a alts càrrecs de la cúria que anteriorment es portava a terme abans de l’exposició pública. 

Enterrament fora del Vaticà

Francesc també ha demanat que, a la basílica vaticana, el seu cadàver sigui exposat directament en un fèretre obert, sense el catafalc, i que sigui tancat en la vigília de la missa exequial.

La idea és que el funeral del Papa s’assembli més al dels bisbes. Per això també s’ha establert que durant els ritus s’utilitzin formes senzilles per referir-se al Papa. També existeix la possibilitat que el Papa sigui inhumat en un lloc diferent de la basílica vaticana, com ja va avançar fa temps el mateix Francesc, que el 2023 va manifestar el seu desig de ser enterrat a l’església de Santa Maria la Major deRoma.

Francesc ha trencat així una altra tradició. De fet, és des del 1903, quan Lleó XIII va ser enterrat a l'església romana de Sant Joan de Letrán, que un Papa no és sepultat al Vaticà. 

Seu vacant 

Notícies relacionades

L’‘efecte Trump’ dispara l’interès per Espanya entre els científics

L’ONU avança contra la mineria submarina en aigües internacionals

Un altre aspecte d’aquesta fase és el govern de l’Església durant l’anomenada seu vacant. Si bé el poder en aquest moment està en mans del col·legi de cardenals, aquests només poden decidir sobre qüestions urgents o inajornables, i per a la preparació de tot el necessari per a l’elecció del nou papa. 

Amb això, sense ben cessen tots els alts càrrecs de la cúria romana, hi ha excepcions: la del Penitencieri Major, que segueix tots els assumptes ordinaris, i l'almoiner del papa, que s’ocupa de les obres de caritat. Tampoc cessa el secretari d’Estat. Un altre cardenal que té importància en aquest moment és el degà del col·legi cardenalici.