Educació manté els canvis a batxillerat: fusions en ciències i cau el pes del TR

El Departament d’Educació dona per tancats els debats oberts amb el professorat sobre els canvis en el currículum de batxillerat que va anunciar el desembre passat per donar compliment a un requeriment del Ministeri d’Educació i FP, que instava Catalunya a adaptar-lo a la LOMLOE sota risc de posar en perill les homologacions dels esmentats estudis en cas de mobilitat geogràfica dels estudiants catalans a altres punts d’Espanya.

Educació manté els canvis anunciats, el gruix dels quals afecta primer de batxillerat, tot i que amb algunes modificacions. Tots entraran en vigor el curs 2026-2027 per a l’alumnat que aquest curs comenci primer de batxillerat, és a dir que els centres educatius tindran el curs vinent per realitzar les adaptacions necessàries.

L’afectació més profunda és a primer de batxillerat científic, amb la fusió de Física i Química i la fusió de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, totes matèries de modalitat.

L’altre gran canvi és la reducció del pes del Treball de Recerca, una singularitat de Catalunya. El TR, que fins ara suposava un 10% de la nota global de batxillerat, passarà a comptar com una assignatura més.

En canvi, la conselleria, tal com es va comprometre, ha arribat a un «acord polític» amb el Ministeri i manté com a matèries de modalitat la Literatura Catalana i la Literatura Castellana de segon de batxillerat. Continuaran sent, per tant, dues de les vuit matèries d’elecció per part de l’alumnat. «D’aquesta manera es reconeix la singularitat cultural i històrica d’aquestes matèries en el currículum català».

Una altra novetat és que en la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials només es podran cursar com a matèria obligatòria les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. Fins ara també podien cursar les Matemàtiques de l’itinerari científic. Eren una trentena d’alumnes a tot Catalunya que escollien aquesta segona opció. Ara es podran cursar com a matèria optativa, no de modalitat.

El professorat, en «profund desacord»

La postura de la conselleria ha causat profund malestar entre el professorat. Els docents de llengua catalana i castellana, agrupats a la plataforma DocentsCat, han expressat el seu «profund desacord» amb el Departament per no incloure una tercera hora de llengua al batxillerat. Per la seva banda, la plataforma Ciències en Perill ha lamentat que Educació dona l’«estocada final» a la formació científica amb la fusió d’assignatures. Les dues plataformes han explicat que la conselleria els va comunicar aquest dimarts que seguia endavant amb la proposta de modificació del currículum de batxillerat tal com havia plantejat inicialment, és a dir, fusionant les assignatures de Física i Química; i Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, entre d’altres. Les dues agrupacions han expressat que no s’han sentit escoltades pel Departament.

En un comunicat, DocentsCat lamenta que, mentre la conselleria ha intentat prendre alguna mesura per pal·liar les repercussions en altres decisions «crítiques», en el cas de la llengua «manté el més absolut menyspreu sense buscar cap solució a la demanda». La plataforma ha advertit que aquesta decisió suposa «un pas enrere» en un moment en què el domini de la llengua és «més necessari que mai per garantir l’èxit acadèmic i professional» dels joves.

Els docents han afirmat que el Departament no ha tingut la deferència de mostrar interès per les seves demandes. Per tot això, han tornat a reclamar a la conselleria que obri un espai de diàleg «real» amb el professorat sobre els canvis en el currículum.

Alerta per la formació en ciències

Per la seva banda, Ciències en Perill ha criticat que amb els canvis s’haurà d’explicar el mateix temari en la meitat de temps, passant de quatre hores per assignatura a dues hores per assignatura.

Notícies relacionades

Bars i hotels, pioners en la devolució del vidre

Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars

La plataforma ha explicat que en la reunió d’aquest dimarts van comunicar al Departament que el que han aconseguit és «un consens en contra de la fusió» i ha lamentat que s’ha escenificat «un diàleg que mai ha existit». «No se’ns ha fet cas ni a nosaltres, ni a les universitats, societats científiques, col·legis professionals, claustres de centres educatius ni a les famílies preocupades per la formació dels seus fills», ha afirmat.

Com ja van anunciar la setmana passada, Ciències a Perill ha confirmat que, si no hi ha marxa enrere en aquest «disbarat», els docents de ciències no corregiran els exàmens de selectivitat. Sobre això han recalcat que no és una mesura contra els alumnes, sinó una manera de lluitar contra una reforma «que empitjora greument la formació científica de l’alumnat i amplia les desigualtats entre centres i estudiants».