El test de l’Alzheimer arriba als hospitals de Catalunya

Un estudi liderat per investigadors del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, i de l’Hospital del Mar de Barcelona, juntament amb la Universitat de Göteborg i la Universitat de Lund, totes dues a Suècia, ha validat la capacitat d’establir el risc d’Alzheimer a partir de la detecció en sang de phospho-tau217. El treball, en el qual també han participat l’hospital i la universitat de Brescia, a Itàlia, acaba de publicar-se a la revista Nature Medicine, i obre una porta a la ràpida detecció d’aquesta malaltia.

"Molts de nosaltres havíem publicat biomarcadors en sang per a l’Alzheimer, però en l’àmbit de la investigació. El pas endavant ara és que això ja és una realitat clínica", assegura a EL PERIÓDICO Marc Suárez-Calvet, neuròleg de l’Hospital del Mar i de la Fundació Pasqual Maragall. Segons l’especialista, el biomarcador descrit ara ja s’utilitza en la "pràctica diària". "La majoria dels laboratoris poden fer-ho perquè és relativament senzill", afegeix. A Catalunya, hospitals com el Clínic o Sant Pau, a més de l’Hospital del Mar, ja l’han incorporat a la seva pràctica clínica.

En persones amb símptomes

Aquest nou biomarcador en sang permet detectar l’Alzheimer en pacients amb símptomes com "petites pèrdues de memòria", però també amb "problemes cognitius molt importants", com la "demència". Un altre cas a part són les persones asimptomàtiques (l’Alzheimer tarda anys a desenvolupar-se abans de mostrar símptomes). "A la fundació ens dediquem a estudiar les persones amb fase preclínica de la malaltia. De moment, no recomanem l’ús de biomarcadors en persones asimptomàtiques perquè encara fa falta més investigació", reconeix el doctor Suárez-Calvet.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Segons aquest metge, la troballa, a més, permet determinar "quines persones s’han de sotmetre a altres proves", com és la punció lumbar o una PET (tomografia per emissió de positrons), i en quins casos ja no és necessari practicar més anàlisis. Tot i així, malgrat el seu alt nivell de precisió (superior a un 90%), "els resultats d’aquest biomarcador han de ser sempre interpretats per un neuròleg o un altre professional sanitari especialitzat, després de l’adequada valoració neurològica i mai com una prova aïllada".

La investigació va analitzar en 1.767 persones de quatre centres hospitalaris europeus, entre els quals l’Hospital del Mar de Barcelona, la utilitat de la detecció en sang del biomarcador.