Susana Gisbert, jurista: "La declaració de la víctima pot fonamentar, per si sola, una condemna"
La jurista, experta en la lluita contra la violència de gènere, explica que la resolució d’absolució de Dani Alves «qüestiona la credibilitat del testimoni de la víctima i no el fet que consentís o no».
Manifestación en Barcelona contra la anulación de la condena por violación de Dani Alves /
Segons la seva opinió, ¿quins han sigut els factors desencadenants de l’absolució?
L’absolució ha esdevingut per estimació del recurs de la defensa, que combatia la valoració de la prova, en aquest cas, el testimoni de la víctima com a únic fonament per desvirtuar la presumpció d’innocència.
¿Comparteix que no hi havia prou proves per desvirtuar la presumpció d’innocència?
La valoració de la prova correspon al tribunal que l’ha presenciat amb immediatesa i totes les garanties. És aventurat afirmar si hi havia o no prou proves, si no s’està en aquesta situació processal.
¿Comparteix que el relat d’una víctima d’agressió ha de ser completament coherent, com deixa entreveure la sentència del TSJC?
La jurisprudència ha establert uns requisits perquè el testimoni de la víctima sigui prou prova per si mateixa per fonamentar una sentència condemnatòria, i un és la coherència, però no l’únic. Si hi ha altres indicis perifèrics o hi ha raons perquè no sigui del tot coherent, es podria valorar igualment.
¿Com creu que ha influït la llei del només sí és sí en aquest procés?
La llei ha canviat la pràctica judicial, ja que és, en l’actualitat, la llei aplicable i la seva redacció posa tot el pes en el consentiment. Però, en aquest cas, el que es qüestiona és la credibilitat del testimoni de la víctima i no el fet que consentís o no.
¿El fet que la llei posi el consentiment en el centre és més teòric que pràctic?
La llei és plenament aplicable sempre. Una qüestió diferent és la valoració de la prova que en cada cas concret faci el tribunal, valoració en la qual també s’ha de tenir en compte un altre principi establert en els convenis internacionals en els quals Espanya és part: la perspectiva de gènere.
¿En quina mesura és habitual o no una interpretació tan diferent davant les mateixes proves de dos tribunals?
Tot i que la gent no ho cregui, és molt habitual; de fet, és part de la dinàmica del sistema de recursos en el nostre dret.
Notícies relacionades¿Com creu que influirà l’absolució en futures denúncies per agressions sexuals?
La doctrina i la llei no han canviat. S’ha fet una anàlisi concreta d’un cas i s’ha entès que, en aquest supòsit, la prova testifical no reuneix els requisits que exigeix el Suprem, cosa que sí que entenia la primera sentència. Però no canvia la llei ni s’estableix una doctrina diferent. La declaració de la víctima continua podent fonamentar per si mateixa una sentència condemnatòria. Una altra cosa és que la repercussió pública i les opinions sobre aquesta facin desistir futures víctimes de denunciar, fet que cal evitar tant sí com no.
- Tràmits Confirmat: els majors de 70 anys hauran de renovar el seu DNI permanent abans d’aquesta data per ordre de la Unió Europea
- Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Modalitat esportiva ‘Boom’ dels locals de ‘barre’ a BCN
- Quant cobra un autònom de baixa? Aquestes són les xifres del 2025
- Salut El cardiòleg Aurelio Rojas aclareix si és millor menjar abans o després d’entrenar
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Intel·ligència artificial Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones
- Educació a Catalunya Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»
