Sonia Encinas, sexòloga: "Els xavals s’han de buscar la vida"

¿Està bé o malament que els pares cedeixin la casa als fills i filles adolescents perquè mantinguin relacions sexuals?

Permeti’m un matís. Aquestes famílies que ho permeten no busquen només fer feliços els seus fills, sinó que també és una manera de controlar que ho fan en espais més segurs. Una vegada dit això, jo no m’atreveixo a dir què està bé i què està malament perquè cada família pren les seves pròpies decisions. El que sí que veig és que hi ha mares i pares que, perquè els seus fills visquin una sexualitat més lliure i sense tabús com la que ells i elles van tenir, se’n van a l’altre extrem i els faciliten la casa. Si no ho fas, el teu fill es buscarà la vida. No cal que et deixin la casa amb 16 anys. Forma part de l’adolescència trobar la teva manera de fer les coses i que no te les facilitin. És important deixar-los explorar aquestes situacions sense que hàgim d’intervenir-hi com a adults. És part del seu creixement, inclòs el sexual. No soc tan taxativa, no dic que cedir-los la casa estigui malament. Diria que no és el que toca i que els i les adolescents han de buscar les seves maneres per trobar el seu propi camí sense que nosaltres els el facilitem.

¿Negar-los la casa és compatible amb tenir una bona relació amb els fills i haver-los inculcat una educació sexual sana?

Per descomptat. Ens costa molt posar límits perquè a nosaltres ens els van imposar amb unes normes taxatives gens assertives. Per això tenim dificultats per comprendre que els límits també cuiden i ens ajuden a entendre el món. Si els dius: "La teva sexualitat és lliure. És normal que l’exploris, però has de buscar-te la manera» no vol dir que no hi hagi confiança. Al contrari. Parlar de sexualitat de manera oberta no significa ser una enciclopèdia perquè tu tens els teus temors i els hi pots comentar.

¿A quina edat estan preparats per a una relació sexual?

No tenim cap control sobre això. Hi ha una part que sí perquè els hem donat una educació sexual de qualitat, però no som els únics elements socialitzadors. Donar una bona educació sexual retarda l’edat de mantenir les primeres relacions genitals. Però relacionar-se sexualment no és només això. Els seus primers petons se’ls fan als inicis de l’adolescència, on arriba un punt que l’exploració és seva. És veritat que amb 14 anys potser no tens maduresa emocional per viure el sexe com un lloc de permís, exploració i vincle. Em costa posar-me en un lloc taxatiu perquè és veritat que no hi ha maduresa, però també forma part de la seva exploració i és important no caure en la mirada coitocentrista perquè sembla que quan parlem de sexe parlem de penetració. Abans d’això hi ha abraçades, petons i carícies. La manca d’educació sexual fa que no entenguem que aquests gestos són una experiència sexual compartida.

Notícies relacionades

Cada persona inhala 68.000 microplàstics al dia, molt més de l’estimat

Els boscos europeus perden la capacitat d’absorbir CO2

¿Fins a quin punt està bé saber que el meu fill adolescent té relacions sexuals?

És natural que moltes coses no les sapiguem perquè són éssers independents. Si ens ho expliquen és bo i positiu. Tinc famílies que em diuen que volen tenir una conversa sobre sexualitat amb el seu fill adolescent i sempre els dic el mateix: ja aneu tard. Quan eduquem sexualment ho fem des que neixen, anomenant els genitals pel seu nom.