Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

Sis mesos després de prendre possessió del seu càrrec, Isabel Carrasco deixa de comandar la DGAIA. Carrasco ha estat vinculada a aquest organisme des de 1998, quan va començar a treballar a la delegació de Tarragona. El 2016 va ascendir a cap del servei i va ser la responsable de la implantació del programa pilot ‘Barnahus’ per abordar la violència sexual contra menors a la demarcació tarragonina, projecte que després s’ha estès a tot Catalunya. El seu nomenament com a directora general, per part de l’actual Conselleria de Drets Socials, mostrava la necessitat de continuar impulsant aquest projecte. Carrasco va substituir Ester Cabanes, que va estar sis anys en el càrrec, i que va sobreviure a quatre consellers.

També deixa el càrrec de subdirector de la DGAIA, Joan Mayoral, que durant els últims anys ha estat pilotant la implantació territorial del model ‘Barnahus’ com a coordinador del projecte. Mayoral ja va ser subdirector de la DGAIA durant una dècada (2007-2018), també ha treballat en la delegació de la Generalitat a Girona i el 2024 va tornar a assumir aquest càrrec.

La Conselleria de Drets Socials nega que aquests cessaments tingui alguna cosa a veure amb el documental que va emetre ‘30 minuts’ aquest diumenge, que relatava les dificultats amb què es troben els menors migrants tutelats quan compleixen la majoria d’edat i surten del paraigua de l’Administració.

Segons apunten a aquest diari fonts del Departament, fa mesos que el canvi estava pactat. Aquest dimarts, en la reunió del Consell Executiu, el Govern nomenarà el nou director general, un relleu en què fa temps que s’està treballant.

Notícies relacionades

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

En canvi altres fonts coneixedors vinculen els cessaments a diferències de criteri amb els alts càrrecs de la conselleria. «Els polítics pensen que arreglar la DGAIA és fàcil. I no és així», apunten aquestes fonts.

El sistema de protecció català atén, actualment, 8.881 menors desemparats. El 60% viuen en centres de la Generalitat, la majoria subcontractats a entitats socials. De la resta, 2.402 viuen amb altres familiars, com avis o oncles, i 1.200 es troben en famílies d’acollida. En total, el Govern té 19.326 menors en seguiment, dels quals el 32% està en risc greu sota el radar dels serveis socials. Fa unes setmanes, els professionals del sistema protestaven per les seves condicions laborals, i la UGT denunciava haver patit més de cent agressions l’any passat.