Patricia Espinosa: "L’Acord de París continua sent el millor instrument contra la crisi climàtica"

Acabem de viure el primer any per sobre de la línia dels 1,5 graus, una de les grans metes que l’Acord de París prometia evitar a llarg termini. Hi ha qui diu que aquest pacte ha mort. ¿Què opina vostè al respecte?

Qui pensi que l’Acord de París ha mort està molt equivocat. L’Acord de París continua vigent i, a més, continua sent el millor instrument que té la humanitat per mirar de tirar endavant esforços nacionals i globals per fer front a la crisi climàtica.

¿Està vostè satisfeta amb els avenços aconseguits fins ara?

No s’ha avançat tot el que hauríem d’haver-ho fet, però sí que s’ha avançat. Recordem que quan es va aprovar l’Acord de París, el 2015, el món anava cap a un escenari d’escalfament de més de quatre graus centígrads per a finals de segle. En el dia d’avui, segons els últims informes, les previsions van des dels 2,5 als 2,8 graus. És innegable que hi hagut avenços, però també és innegable que són insuficients i això no hauria de generar dubtes sobre la vigència de l’acord i sobre la importància que té.

La ciència assenyala que per no sobrepassar el "llindar de seguretat climàtic» hauríem de retallar gairebé a la meitat les nostres emissions per al 2030. ¿És una meta realista?

Continuem estan molt lluny de poder aconseguir-ho però es comencen a veure senyals positius. Segons els càlculs d’entitats com l’Agència Internacional de l’Energia, és possible que aquest any arribem ja al pic màxim d’emissions i que a partir d’aquí comencem a baixar. Si es confirma això, seria molt esperançador.

En les últimes cimeres del clima s’han llançat grans promeses per deixar enrere els combustibles fòssils, però moltes continuen sense materialitzar-se. ¿Per què?

En les cimeres del clima s’acorden objectius globals, però després està en mans de cada país traslladar-ho al seu marc. En alguns casos és cert que aquest procés d’implementació no acaba de funcionar per voluntat política. En molts d’altres, el problema és una falta de recursos financers per posar en marxa aquestes mesures. També hi ha casos en què els projectes es bloquegen per qüestions socials, com en comunitats que afirmen estar a favor de la transició energètica però que es neguen a viure davant d’uns molins eòlics. Es tracta de debats complexos i cada qüestió requereix un abordatge diferent.

Parlant de traves polítiques, Donald Trump acaba de retirar els Estats Units de l’Acord de París. ¿Li preocupa?

Ha sigut alguna cosa realment decebedora. És un clar exemple dels retrocessos de tots aquells acords socials que havíem establert per portar el món a una millor convivència. És dolorós veure com hi ha gent que s’enorgulleix i fins i tot porta com a bandera aquests retrocessos en cooperació internacional. També em preocupa aquest gir cap a l’unilateralisme, la idea que només ens hem de preguntar pel que passa dins de les fronteres del nostre país. Si alguna cosa ens ha ensenyat el canvi climàtic és que necessitem remar tots en la mateixa direcció.

La crisi climàtica és cada vegada més evident, però tot i així està sorgint un moviment que nega la realitat del problema o retarda la necessitat d’actuar. ¿Com se sent al respecte?

D’una banda m’entristeix, però d’altra banda em motiva a actuar amb més determinació. No podem quedar-nos en l’actitud de lamentar-nos pels que estan promovent aquestes idees, hem d’anar un pas més enllà. Sabem que hi ha campanyes molt ben organitzades i finançades per promoure els falsos discursos negacionistes. Davant això hem d’activar-nos, donar a conèixer la realitat i connectar directament amb la gent.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

¿I què pot fer la ciutadania per contribuir a la causa?

Pensar en el canvi climàtic és aclaparador per a qualsevol. Sobretot perquè és un problema tan gran que ens desborda. Per això necessitem desplegar totes les accions possibles, a petita i gran escala, per fer-hi front. El primer, i més important, és escollir amb molt de compte qui ens governa i pressionar perquè s’impulsin polítiques a curt, mitjà i llarg termini a favor del planeta. No hi ha altra opció. Com a ciutadans hem d’exigir als nostres governs una agenda que sigui compatible amb la vida i amb el benestar del planeta.