La crisi climàtica causa un rècord de migrants forçats

Tots els grans indicadors amb els quals es mesura la intensificació de la crisi climàtica al planeta han tornat a marcar nous i preocupants rècords. Segons apunta l’informe anual de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l’estat del clima, l’últim any s’han tornat a registrar nivells inèdits en totes les mesures que reflecteixen l’impacte de l’escalfament global, el desglaç, la pujada del nivell del mar i, també, les concentracions de gasos d’efecte hivernacle.

Els registres no mostren un panorama optimista, però, segons els experts, hi continua havent esperança. "El nostre planeta emet cada vegada més senyals d’alarma, però aquest informe demostra que encara és possible limitar l’augment de la temperatura global a llarg termini per sota de la línia vermella dels 1,5 graus", va afirmar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, després de publicar-se ahir les dades.

L’informe fa un balanç de tots els "clars senyals del canvi climàtic antropogènic" que ja es reflecteixen al planeta. Molts, expliquen els experts, es poden veure a través de gràfics en els quals, per exemple, es mostra com la temperatura mitjana de la Terra marca els nivells més alts des que hi ha registres. Però també hi ha molts altres impactes de tipus més econòmic i social la magnitud dels quals no es pot recollir en un sol gràfic o xifra. Com recull l’informe, n’és un exemple la xifra rècord de desplaçats climàtics registrada l’últim any relacionada amb l’impacte de pluges torrencials, inundacions, ciclons, huracans i sequeres extremes al món. Es tracta d’una de les xifres més altes des que hi ha registres de persones obligades a fugir de casa seva, i en molts casos dels seus països d’origen, a causa d’aquest tipus de fenòmens climàtics extrems.

Cost humà i econòmic

"Aquests esdeveniments climàtics extrems estan destruint habitatges, infraestructures i terrenys de cultiu, fet que causa enormes pèrdues econòmiques i agreuja la situació de pobresa de moltes regions", alerta el treball, en el qual també es denuncia el creixent cost humà, econòmic i social que implica fer front a aquests fenòmens climàtics. Fa només uns mesos, per exemple, el pas del cicló tropical Chido pel sud-est de l’Àfrica va causar centenars de morts (més de 200 de confirmades, així com diversos centenars de desapareguts i milers de ferits), pèrdues econòmiques incalculables i més de 100.000 desplaçaments interns en països com Moçambic i Malawi. Als Estats Units, els huracans Milton i Helene van causar danys de gran magnitud. I a Espanya, el País Valencià va viure la pitjor inundació de la seva història.

Avui només la meitat dels països tenen sistemes d’alerta primerenca adequats per prevenir la població davant l’arribada d’un fenomen meteorològic extrem. "En els últims anys s’han intensificat els esforços per enfortir aquests sistemes, així com els serveis climàtics, per minimitzar l’impacte d’aquests desastres naturals sobre la població. S’està progressant, però ho hem de fer de manera més ambiciosa i, sobretot, més ràpid", afirma Celeste Saulo, secretària general de l’OMM, que insisteix en la necessitat de "construir ciutats més segures i més resilients" davant aquests desafiaments climàtics.

Els indicadors

Notícies relacionades

27.000 alumnes van arribar el 2024 amb el curs començat

Pablo Duchement, pèrit judicial: "No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens psicòpates"

L’informe destaca una bateria de dades que il·lustren fins a quin punt la situació actual és inèdita. Segons els registres, la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni està en els nivells més alts dels últims 800.000 anys. A escala mundial, cada un dels últims 10 anys va ser individualment el més càlid mai registrat per la nostra espècie. La taxa d’augment del nivell del mar s’ha duplicat des que van començar els mesuraments per satèl·lit. Cada un dels últims vuit anys ha establert un nou rècord de calor en el conjunt dels oceans. En les últimes dues dècades s’han produït les extensions més baixes des que hi ha registre del gel marí tant a l’Àrtic com a l’Antàrtida. També s’ha registrat la pèrdua de massa glacial més gran en els últims tres anys.

L’anàlisi confirma que els indicadors, un any més, es tornen a desbocar. L’any passat, per primera vegada, es va superar la línia vermella dels 1,5 graus d’escalfament global extrem. "Això suposa un toc d’atenció. Veiem que estem augmentant els riscos per a les nostres vides, les nostres economies i el planeta", afirma Saulo. "Els líders han d’intensificar els seus esforços per aconseguir complir els seus objectius climàtics", comenta Guterres.