Sense fills, ¿qui et cuidarà?

El nivell educatiu o d’ingressos, les dificultats laborals, el tipus d’unió de la parella o la reducció de llibertat personal intervenen en l’elecció conscient de no tenir descendència. Però a més, hi ha un motiu clau: no es tenen fills perquè no es desitgen, perquè l’opció de tenir-los no ve gaire o gens de gust.

Hi ha persones que saben molt aviat que no volen tenir fills i no dubten mai. D’altres prenen la decisió més tard i llavors la poden proclamar com a part de la seva identitat. I també n’hi ha que dubten sobre si sí o si no, amb la por de perdre’s alguna cosa important.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

L’opció de no voler tenir fills es multiplica com una bola de neu amb l’aparició d’influencers i comunitats de suport a les xarxes, tot i que l’acceptació social canvia més lentament. L’estigma, o almenys la incomoditat que genera aquesta elecció, es manté especialment en comunitats tancades o molt religioses. Llavors sorgeix una pregunta típica i sovint inoportuna: qui et cuidarà quan et facis gran?

Tenim estratègies efectives per gaudir d’una vida feliç en la vellesa: desenvolupa xarxes de suport social (com un club de lectura, per exemple), tingues una actitud activa i saludable (perquè el benestar físic i psíquic estan interrelacionats), fes servir la tecnologia per a connectar-te –també emocionalment– amb la família i els amics; planifica el teu futur econòmic, explora opcions d’habitatge –com el cohousing– que ofereix suport i companyia, i pensa també en la possibilitat de demanar cuidadors professionals si et cal. Perquè organitzar la vellesa aporta seguretat i benestar i és enriquidor fins i tot si es tenen fills.