"Les cures sostenen la vida"

El manifest pactat entre entitats socials, culturals, sindicals i polítiques reivindica les cures –com l’atenció familiar o les tasques domèstiques, remunerades o no– com a "pilar essencial de la vida" i denuncia la seva precarització, ja que aquestes recauen majoritàriament sobre les dones, i així s’origina un "eix fonamental de desigualtat social i de gènere". Però ¿què opinen els partits catalans i què proposen?

EL PERIÓDICO ha sol·licitat als vuit grups parlamentaris la seva valoració. L’extrema dreta de Vox ha sigut l’únic partit que no ha volgut respondre, perquè "no participa en res del 8M". La resta dels partits coincideixen que cal dignificar les cures i no discuteixen que recauen majoritàriament sobre les dones. Quant a les mesures, més enllà de millorar els salaris, no hi ha unanimitat.

La divisió del treball

La portaveu del PSC al Parlament i en la Comissió d’Igualtat, Elena Díaz, opina que "treballar per les cures significa treballar per la corresponsabilitat", de manera que l’objectiu ha d’implicar que "la divisió entre el treball productiu i reproductiu sigui completament equitativa", això és, amb la implicació dels homes. Per aconseguir-ho, valora que cal batallar per la igualtat laboral i salarial, eliminant la bretxa salarial que se situa actualment en el 19,5%. "També necessitem promoure la coeducació i fomentar la conciliació personal i familiar, racionalitzant els usos del temps", afegeix.

El primer partit de l’oposició, Junts, admet que no es reconeix a les dones "la doble jornada laboral" que suposa atendre el treball familiar. La diputada Ennatu Domingo aposta per augmentar la "sensibilització" de la societat "sobre la dimensió de gènere" en el sistema de cures i per l’equiparació salarial entre els treballadors del sistema de serveis socials i el públic, i afegeix que l’augment del salari interprofessional català també és "necessari" per afrontar l’alt cost de la vida a Catalunya.

Per la seva banda, l’exconsellera d’Igualtat i Feminismes, actual diputada i portaveu en la matèria per ERC, Tània Verge, remarca que "és injust que les dones continuïn subsidiant amb el seu treball l’Estat del benestar i que aquesta sobrecàrrega els generi escassetat de temps, precarietat laboral i pitjor salut". La proposta dels republicans per revertir-ho passa per ampliar l’oferta de serveis públics de cures, per dignificar les condicions laborals, per enfortir les polítiques de conciliació i "reorganitzant" els usos del temps en les empreses.

En això coincideix la diputada dels Comuns, Susanna Segovia, i denuncia que les cures són un "treball invisible" que "perpetua els rols de gènere i limita la plena participació de les dones en l’àmbit laboral, social i públic", especialment de les "migrades i racialitzades". Per això, proposa un sistema públic de cures i atenció a la dependència, juntament amb "una xarxa de recursos públics", a més d’"un programa específic per a la protecció dels drets de les treballadores de la llar".

"Quan hi ha retallades i privatitzacions en el sector públic, som les cuidadores les que assumim totes aquelles responsabilitats a les quals no arriba l’Estat", afegeix la parlamentària de la CUP, Pilar Castillejo. Creu que cal lluitar específicament contra les subcontractacions, caminant cap a un model d’"internalització" dels serveis. Sobre les cures no remunerades, proposa implementar una prestació universal per fill a càrrec, com ja fan 20 països de la Unió Europea, i una remuneració per als que cuiden dependents al llarg de la vida.

El feminisme

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

La diputada del PP català, Belén Pajares, assegura que "el feminisme actual s’ha convertit en excloent al convertir les dones en víctimes, no totes ho són, i els homes en criminals pel simple fet de ser homes". Admet que les cures recauen majoritàriament sobre les dones, però diu que això "no ha de ser pres com a pejoratiu", sinó més aviat un fet "per reivindicar". En el marc de les propostes, considera que cal millorar les condicions laborals i reduir les "inacceptables" llistes d’espera per als graus de valoració de dependència i discapacitat.

L’extrema dreta d’Aliança Catalana assegura que cal crear ajudes directes i donar beneficis fiscals als que assumeixin les cures –cosa que l’Administració ja fa– i, seguint el seu discurs xenòfob, donar "incentius" perquè "els llocs de treball siguin ocupats per persones nascudes o arrelades a Catalunya" i "restringir" la contractació d’"estrangers". A més, reclama la simplificació dels tràmits, l’ampliació de les places a les residències i la millora dels salaris.