Carmen Núñez, socióloga: "Masturbar-se, l’autoerotisme, és una cosa important en la vellesa"

¿Per què l’autèntica sensualitat comença als 50?

Sensualitat ve de dues paraules llatines que signifiquen sentiments i sentits. Sensualitat significa gaudir amb els cinc sentits, i pots gaudir així d’una manera eròtica, però també contemplant una posta de sol. Per a mi és important en la segona meitat de la vida gaudiar de qualsevol situació, tot i que no sigui ni apassionada ni exagerada, encara que sigui en cadira de rodes en un hospital. A partir dels 45 qualsevol persona s’adona que el cos comença a canviar i no et pots entretenir en estupideses, has d’aprofitar la vida.

¿Per què s’adreça sobretot a les dones?

Perquè les dones som escrutades contínuament sobre com envellim. Hi ha una forta pressió dirigida a l’objectiu que continuem semblant joves.

¿Quins són els principals mites per desterrar?

Un de fonamental és sobre l’autoerotisme, que prefereixo denominar-ho així perquè masturbació és un terme estigmatitzat. Però, al contrari del que es pensa, la masturbació o autoerotisme és una cosa importantíssima en la vellesa. Hi ha moltíssims estudis que mostren que l’autoerotisme es manté en la segona meitat de la vida més que altres tipus de sexualitat, perquè és més fàcil de fer si estàs institucionalitzat, si convius amb els fills, etcètera. És important perquè hi ha plaer i desig fins a l’últim dia de la vida. I hi ha altres mites com el que una dona gran no pot estar amb un jove o el del vell verd: tots s’han de desmuntar.

Fa servir diversos conceptes teòrics, com el de nova longevitat. ¿Què significa?

És un paradigma que vaig aprendre amb Diego Bernardini, un dels gerontòlegs de Llatinoamèrica més importants. Tenint en compte el ritme d’envelliment de la població occidental, la nova longevitat implica entendre que a partir dels 65, de mitjana, viurem 30 anys més, de manera que tenim molt per viure, per fer... Molts reptes. Inclou l’estudi de l’envelliment de 360 graus. Cal entendre que hi ha diverses etapes, des dels grans joves fins als centenaris, que tenen diferents necessitats. Cal integrar en l’envelliment la sensualitat, i encaixar els patiments o la dependència funcional.

També defensa la democratització de la bellesa.

És un terme que he encunyat jo i respon a la idea que estem tan impactats amb les imatges que ens venen, de famoses altes i guapes o d’homes musculats, que, quan veiem gent normal, la seva bellesa no ens impacta. Democratitzar la bellesa és desenvolupar el judici crític i adonar-nos que la bellesa normal existeix i que no necessàriament ens hem d’assemblar a la gent jove, perquè, per molta cirurgia i bòtox que utilitzis, cel·lularment continues sent igual de vell. Reivindico que en la maduresa acceptem el que som, que n’ha ha prou. La imperfecció està en la natura.

Notícies relacionades

L’‘efecte Trump’ dispara l’interès per Espanya entre els científics

L’ONU avança contra la mineria submarina en aigües internacionals

¿I com es poden acceptar els canvis en la sexualitat?

Cal evolucionar cap a relacions amb erotisme, carícies, desig, jocs, admiració o amor romàntic. Si la teva sexualitat és molt coitocentrista i amb molta freqüència, et costarà més, però cal evolucionar cap a relacions amb un ventall gran de maneres d’expressar-se, que no cal que responguin als codis dominants de potència, bellesa i energia.