Una onada d’estudiants universitaris

Aquesta professora remarca que la migració tradicional del sud de la Xina que ve a Catalunya a treballar en bars, basars o en la venda majorista és decreixent, mentre que augmenta l’arribada d’aquests perfils de joves universitaris. Aquest curs, la UAB té 820 estudiants xinesos (317 de doctorat, 337 de grau i 166 de màster); la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 854, més els més de 1.000 a la UB; a més dels 275 a la UPF (102 de doctorat), per citar alguns exemples.

"Quan acaben els graus o màsters, alguns busquen feina i es queden aquí, mentre d’altres tornen a la Xina. El procés és molt pesat. Alguns volen quedar-se però no ho aconsegueixen pel laberint burocràtic", prossegueix la professora Wang, que destaca que, ara com ara, la majoria d’universitaris xinesos a Barcelona són d’aquest perfil –joves que han iniciat ells el procés migratori, mentre que els fills de la primera onada migratòria xinesa són, encara, minoria a la universitat (tot i que n’hi ha).

Lloc de trobada

"En els màsters i doctorats és diferent, però en el grau som més els que hem crescut aquí", diu Jiayi Xu, estudiant de primer de Farmàcia i Nutrició arribada a Barcelona amb vuit anys, que sí que ha establert vincles d’amistat amb aquests altres perfils. Els nouvinguts s’acosten a ells, lògicament, i es fa evident com els uneix, cosa que tots valoren com bonic, però també el que els separa. Coses òbvies, com que en els grups de fills d’immigrants xinesos poden anar saltant del xinès al castellà i el català gairebé sense adonar-se’n.

Notícies relacionades

Els delictes de desobediència, resistència o atemptat contra l’autoritat repunten el 10% a Catalunya

Estat dels embassaments avui, 6 de maig, a Catalunya: Sau, Foix, Susqueda i la resta de pantans

Wang –que és també formadora i col·laboradora del Departament d’Educació i FP per a professorat d’escoles públiques sobre l’aprenentatge de la llengua catalana des de la perspectiva de l’alumnat d’origen xinès– assenyala que el fet que costi més que els fills d’aquesta primera onada de migrants –que habitualment treballen en basars o en restaurants– arribin a la universitat es deu, en alguns casos, que els hagi pogut costar prosperar acadèmicament aquí per les barreres idiomàtiques, sobretot als que van arribar ja acabada la primària. "Depenent de l’edat a la qual arriben els costa més adaptar-se, si s’han escolaritzat aquí a partir de l’ESO és quan és molt difícil. I si, a més, els pares no els poden ajudar, la situació no és gaire favorable", relata Wang, que treballa també com a traductora.

Una altra de les diferències entre la primera onada migratòria i la segona, explica Wang, és l’origen. Mentre la gran majoria de persones que va migrar a Catalunya des de la Xina a finals dels anys 90 primers 2000 venia de la comarca de Qingtian, de la ciutat de Wenzhou, a la província de Zhejiang, o de la província de Fujian, aquesta segona onada, protagonitzada per universitaris, és més deslocalitzada i està repartida per tot el país.