La pobresa infantil continua escalant a Catalunya: ja afecta el 35% de menors de 16 anys

La pobresa infantil continua ascendint imparable a Catalunya. Són ja el 34,8% els menors de 16 anys, 412.600 nens i adolescents catalans, que viuen en l’exclusió social, una xifra només assolida durant l’emergència social de la pandèmia, segons l’última Enquesta de Condicions de Vida que ha publicat aquest matí l’Institut d’Estadística de Catalunya a partir de les dades del 2024. Les dades de pobresa general es mantenen estables i en la cronicitat. La taxa AROPE de pobresa cau tan sols quatre dècimes i segueix en el 24%. Per tant, un de cada quatre catalans són pobres, mentre que la pobresa severa es manté en el 8,6%, només tres dècimes per sota de l’any passat, que van ser de rècord. També s’apunta a una dada: el 14% de catalans s’han retardat en el pagament de la vivenda.

La pobresa infantil continua el seu ascens imparable a Catalunya, un problema de grans dimensions que condiciona des dels resultats acadèmics fins al futur del país. Les dades, pitjors que les registrades en la crisi financera, són especialment significatives a les llars amb fills. La bretxa en aquestes famílies s’engrandeix. Mentre que a les llars on no hi ha fills la taxa de pobresa baixa del 20% al 18,8%, les famílies amb descendents a càrrec segueixen el 28,5%. Si s’imputa el lloguer, la pobresa infantil es dispara fins al 35,7%, quan en els avis aquest índex és de l’11%, i els adults, del 23,9%.

Més grans de 65

En aquest sentit, també empitjora la situació dels més grans de 65 anys, tot i que de manera molt lleu. Els més grans registren un 17% de pobresa quan l’any passat era el 16,2%. De fet, els jubilats que estan en situació de pobresa ascendeixen del 13% al 14%. També augmenten els treballadors pobres: són 32.000 més, superen la barrera dels 600.000 i continuen estancats en el 16%.

Si ens fixem en aspectes concrets, veiem com la majoria d’indicadors de pobresa segueixen a l’alça. El que més ha crescut és el del retard en el pagament de la vivenda. Augmenten dos punts, fins al 14,3%, els catalans que han registrat algun retard. També ascendeixen un punt els catalans que no poden menjar carn, pollastre ni peix cada dos dies (6,2%); els que no se’n poden anar de vacances ni una setmana (30,4%), i els que no es poden fer càrrec de despeses imprevistes (35%). Segueixen estancats els que no es poden comprar un cotxe (6,8%) ni un ordinador (5,8). L’única dada que baixa és la de la pobresa energètica, que passa d’afectar del 20% al 17% de llars.

Estancament

Les dades globals reflecteixen que la situació de la pobresa a Catalunya s’ha estancat, no ha seguit a l’alça. Això s’explica que els adults, i les llars on no hi ha menors ni avis, han millorat. La taxa de pobresa entre les persones en edat de treballar cau un punt, mentre que la dels més grans de 16 anys de nacionalitat estrangera descendeix 5,3 punts i arriba al 42,7%. També es redueix més d’un punt entre els adults de nacionalitat espanyola, i arriba al 17,6%. La taxa pobresa dels aturats baixa sis punts: del 55 al 49%.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

Un exregidor ‘tory’, acusat de violar la seva dona amb cinc homes més

L’índex que mesura la pobresa, i que a Europa s’ha pres de referència, és la taxa AROPE, que més enllà de fixar-se en la renda, observa elements més qualitatius com l’ocupació o el tipus de necessitats bàsiques que es poden cobrir. Essencial prendre-la de referència, tenint en compte la inflació i el preu del lloguer. Si ens fixem merament en les xifres de renda, la taxa de pobresa a Catalunya està en els 1.109,25 euros al mes (62 euros més que l’any) en el cas d’un adult sol. Per a dos adults amb dos menors, són pobres els que no arriben als 2.329,5 euros al mes (654 més que l’any passat).

En aquest sentit, doncs, les persones que estan sota d’aquests indicadors són el 17,9% de catalans, la dada més baixa des del 2015. Això és perquè els ingressos econòmics han crescut un 7,9% (llargs) i un 4,5% (persones individuals), però com mostra la taxa AROPE això no els permet accedir a les necessitats bàsiques.