¿Què passa sota de casa?

Mentre això passa

Els bars han deixat de tancar per traspassar-se. Pakistanesos i xinesos resolen les nostres urgències domèstiques o el tallat de primera hora del matí. ¡És igual que sigui de matinada o el dia de Nadal! Els carrers han guanyat llum, però hi ha molts clarobscurs. El sistema d’obertura per silenci administratiu positiu permet a aquests locals obrir... i la inspecció municipal ves a saber quant trigarà a fer la visita preceptiva. Sens dubte molts d’aquests negocis els regenten espanyols amb tots els seus drets. ¡I tant és si es diuen Mustafa o Wang!

Els dubtes sorgeixen quan has anat mitja dotzena de vegades a aquests locals. Et dius a tu mateix: "Aquesta gent sempre és aquí, mengen darrere el taulell, miren sèries del seu país mentre et cobren, parlen amb Karachi, Lahore o Chongqing. ¿No hi ha torns de treball?". I et respons per tranquil·litzar-te: "En realitat, tampoc tenen horari els autònoms que conec". Però els dubtes segueixen allà, els nouvinguts a Barcelona a la segona meitat del segle XX, que ara ha rememorat la premiada El 47, vivien a Torre Baró i agafaven el cèlebre bus per anar a treballar, no tenien locals al carrer Balmes ni colmados a la Gran Via.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

En el passat hi va haver denúncies sobre les condicions laborals dels xinesos que treballaven en tallers tèxtils. Quan els Mossos entraven i els veien dormint a terra, al costat de les overlocks, ells deien que eren allà voluntàriament i demanaven que els deixessin treballar en pau.

¿Arriben legalment a Espanya les persones que en alguns casos sabem que dormen a les rebotigues dels colmados? ¿Cobren per treballar o paguen per sobreviure? ¿De qui són els súpers 24 hores i d’on surten els diners per llogar locals tan cars enmig d’una bombolla immobiliària com en la que estem immersos? Si gairebé mai no hi ha ningú, ¿són rendibles o algú blanqueja? El benestar de baixar al carrer i tenir a dos passos un pack de iogurts pot ser que estigui impedint-nos veure una història més pròpia de Dickens o de la sèrie Upstairs, downstairs. L’Administració per saber la veritat no només necessita inspectors de comerços i de treball, també treballadors socials. Darrere de més d’una porta, al fons d’un súper, hi ha un món que no veiem... i que no volem veure.