Set de cada deu joves espanyoles pateixen comentaris masclistes a internet

Les xarxes socials han implicat avanços en el feminisme, però el patriarcat també colonitza l’àmbit digital de tal manera que perpetua i amplifica els rols de gènere i la cultura de la violació, segons l’estudi Autopercepció de les dones en els nous entorns digitals, presentat ahir a l’Institut de les Dones, amb la participació de la ministra d’Igualtat, Ana Redondo.

La investigació, portada a terme amb 1.068 enquestes i grups de discussió amb dones joves –de 18 a 30 anys– i experts, revela que set de cada deu espanyoles en aquesta franja han patit comentaris indesitjats sobre el seu físic o de contingut sexual i, en concret, més de la meitat (el 58,8%) han sigut directament objecte de menyspreu, atacs i insults masclistes a través d’internet. Les més joves (de 18-24 anys) són les més afectades. De fet, les dones racialitzades o amb discapacitat pateixen aquest assetjament en més proporció i de manera més habitual que la resta.

La majoria reacciona bloquejant l’agressor: el 71,2% en el cas de missatges sexuals no desitjats i el 69,1% davant missatges misògins. Però poques presenten denúncia davant les plataformes digitals o la policia. L’afartament és tal que el 10,6% afirmen que han abandonat les xarxes per evitar els atacs masclistes, una decisió que prenen en gran manera les més afectades: les de minories ètniques o amb discapacitat.

Fenomen en expansió

L’estudi conclou que la "violència digital" és un fenomen en expansió i que la manosfera, amb referència a la comunitat antifeminista a internet, "ha guanyat força en els últims anys i afavoreix l’exercici de la violència". "El masclisme és més present que mai a través de l’anonimat i és un masclisme violent", va denunciar la ministra d’Igualtat.

Notícies relacionades

L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

Les conseqüències depenen del nivell educatiu i l’edat de les víctimes. Les dones amb menys estudis i més joves són més vulnerables perquè tenen menys estratègies d’autoprotecció. Però la majoria sent frustració, por, inseguretat, cansament o indignació.

L’estudi també indaga en com es veuen representades les dones a internet. I el resultat és que les xarxes reprodueixen estereotips de gènere de manera que les dones són més presents en els àmbits dedicats a l’estètica i la imatge corporal i menys en àrees tradicionalment masculinitzades, com la tecnologia o la ciència. Així mateix, internet perpetua rols femenins tradicionals, associats a la família, les cures o els espais domesticoafectius.