Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres

Un any després, l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA), el Fòrum Futurs de l’Educació i l’associació Clam Educatiu insisteixen davant la nova consellera en la necessitat de «limitar el nombre de places incloses en el marc del concurs de trasllats per al curs vinent», ja que, remarquen, «la falta de continuïtat en els equips afecta la qualitat educativa i el progrés en l’aprenentatge». Una demanda diametralment oposada a la dels principals sindicats, que insisteixen en la necessitat de «no ocultar» places i denuncien que «el criteri discrecional de les direccions predomina en l’elecció dels llocs que ‘es congelen’ i no s’ofereixen a concurs».

Fruit del macroprocés d’estabilització dut a terme els dos últims cursos,35.428 nous funcionaris (dels més de 90.000 que formen la plantilla de docents catalans) han tingut aquest any una plaça provisional i entraran obligatòriament en el concurs de trasllats per sol·licitar la definitiva el curs vinent, que pot ser al mateix centre o en un altre. A aquest procés també poden apuntar-se tots aquells funcionaris que ja tinguin una plaça definitiva però desitgin canviar-la (com passa cada vegada que hi ha concurs estatal, que és cada dos anys).

«El volum de places vacantsexcepcionalment elevat tindrà com a conseqüència una gran desestabilització dels equips docents de l’escola pública a curt termini i pràcticament deixarà sense efecte les possibilitats d’adequar les plantilles als projectes de centre que es recull en el Decret 39/2014 [conegut com a decret de plantilles], que ha sigut tan ben valorat per les direccions dels centres com a eina per a la gestió pedagògica», denuncia l’Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA), el Fòrum Futurs de l’Educació i l’associació Clam Educatiu en la seva carta conjunta a la consellera.

Relats oposats

En el pol oposat, els principals sindicats del sector –de CCOO i UGT a USTEC– demanen el contrari. «Reiterem la necessitat urgent de derogar el decret de plantilles i ‘desperfilar’ totes les places afectades», assenyalava la setmana passada el sindicat USTEC, el majoritari a l’escola pública, en al·lusió al decret que permet a les direccions triar un percentatge de professorat en funció del seu projecte educatiu. Segons aquest sindicat, «aquest tipus de places en la immensa majoria de casos no aporten valor als centres educatius ni compleixen la seva funció, serveixen únicament per mantenir pràctiques d’elecció a dit en la gestió de les plantilles i com a eina de pressió perquè molts docents renunciïn als seus drets laborals».

Els principals sindicats en el sector insisteixen que «és imperatiu que l’Administració ofereixi almenys les 35.000 places que reconeix com a estructurals» i asseguri «processos democràtics en la gestió educativa», i adverteixen que «revisaran detalladament, centre a centre, totes les vacants per assegurar que les places estructurals disponibles siguin ofertes en el concurs de trasllats».

Qüestió d’estabilitat

Notícies relacionades

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

L’‘efecte Trump’ dispara l’interès per Espanya entre els científics

La falta d’estabilitat dels equips docents afecta el conjunt de centres públics i, «molt especialment, els contextos socialment desfavorits», en això hi ha consens. On no n’hi ha és en com resoldre aquesta situació.

El document del grup impulsor de millores educatives a què interpel·len els col·lectius que reclamen a la consellera un màxim de places posades a concurs assenyala que «la reducció de la rotació és necessària per consolidar el vincle que els docents estableixen amb el barri o el poble, l’alumnat i les famílies i que és essencial per a la qualitat educativa; és necessària per a la formació de claustres cohesionats, cosa que facilita que es puguin impulsar conjuntament projectes de llarga durada».