El Govern mediarà amb l’Estat per mirar de trobar una solució
La consellera Paneque admet "la complexitat dels tràmits burocràtics", però es compromet a dialogar amb l’Ajuntament.

La inacció per part d’empresa i Administració ha mantingut dret durant els últims 14 anys l’esquelet de l’antiga tèrmica de Cercs. Ara els veïns i l’Ajuntament lideren una mobilització perquè les coses canviïn i les restes contaminants i perilloses que s’acumulen a l’aire lliure es retirin. ¿Quina funció es donarà després a l’actual espai de la xemeneia i els edificis de la central? Això caldrà veure-ho, però hi ha un consens general en la necessitat que s’ha d’eliminar el que ara mateix és una central en ruïnes.
Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Generalitat ja ha iniciat contactes amb l’Ajuntament de Cercs per abordar la situació. Una de les possibilitats que hi ha sobre la taula és precisament la demolició d’aquestes restes. Aquest dijous va tenir lloc una reunió entre l’alcalde del municipi, Urbici Malagarriga, i el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, per abordar la qüestió. Malagarriga va exposar el problema i el representant del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica es va comprometre a mediar amb l’Estat plantejant el problema al ministeri que correspongui i a buscar una solució conjunta que satisfaci les parts.
"Transició adequada"
Fa unes quantes setmanes, en resposta a una pregunta parlamentària plantejada pels Comuns, la consellera Sílvia Paneque ja va avançar que el Govern s’hi involucraria i començaria converses amb el consistori per analitzar les possibles fórmules que cal explorar. L’Executiu català reconeix la "complexitat administrativa" que envolta la infraestructura des del 2012, a causa dels successius "canvis empresarials" i de la "burocràcia associada". Davant aquest escenari, Paneque aposta pel diàleg i la col·laboració amb Cercs per arribar a consensos que permetin una "transició adequada" per a tots els agents que hi estan implicats.
Paneque parla de buscar "les millors solucions" per garantir "una resposta eficaç i adaptada a les necessitats del territori". Fonts de la conselleria afirmen que aquest és un primer pas clau perquè la presència de les restes de la tèrmica de Cercs, un problema que fa anys que està enquistat, es comenci a resoldre.
Notícies relacionadesD’altra banda, el Govern va aclarir que, fins ara, no consta cap sol·licitud urbanística relacionada amb la central tèrmica de Cercs en els registres del departament. Aquest primer pas en la recerca de solucions obre la porta a una possible reordenació de l’espai, en un context en què la transició ecològica i la recuperació d’espais industrials en desús s’han convertit en una prioritat dins de la política territorial catalana.
Respecte a la qualitat de l’aigua a l’embassament de la Baells, el departament va informar que el potencial ecològic de la massa d’aigua és "molt bo", segons l’última avaluació duta a terme entre el 2016 i el 2021 per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sancions Possible multa per posar un cartell d’alarma a casa sense tenir el servei contractat: fins a 100.000 euros
- Nova hora La Oreja de Van Gogh ha d’endarrerir la venda d’entrades de la seva gira 2026 amb Amaia Montero i llança un comunicat explicant-ne el motiu
- Reforma horària El final del canvi d’hora obre la porta que Espanya recuperi el seu fus horari natural
- La caòtica presentació de ‘Lux’
- "Espanya té dues grans capitals europees: Madrid i Barcelona"
- Digues adeu a la tosca de la dutxa amb aquests senzills remeis casolans
- Nova data Bad Gyal farà un tercer concert al Palau Sant Jordi de Barcelona
- La indústria de la longevitat Les teràpies cel·lulars antienvelliment desembarquen a Espanya amb tractaments de fins a 10.000 euros
- AJUDA DEL GOVERN ¿Com es poden demanar les ajudes de 10.000 euros al mes per a pacients amb ELA en fase avançada?
- Hàbits culturals Els catalans amb subscripció a plataformes digitals es disparen en tres anys fins al 78%