"Retirar el mòbil de matinada"

La divulgadora i educadora social convida les famílies a substituir l’històric "mentre visquis sota el meu sostre faràs el que jo digui" per altres frases més assertives i útils. El "perquè jo ho dic, i punt" no funciona. De vegades cal donar un no, però acompanyat de motius. "És esgotador. No obstant, funciona", explica. Autora d’En esta casa mando yo, y punto. Cómo comunicar y establecer límites sanos en la adolescencia (editorial Grijalbo), la divulgadora ofereix un grapat de pautes per encarar conflictes. "És important no actuar des de l’autoritarisme; nosaltres no controlem la seva vida, sinó que ens hi aproximem des de la curiositat. L’adolescència és una etapa vital per al desenvolupament de l’autonomia i és normal tenir aversió als límits. Si sempre els diem el que han de fer, els generarà rebuig i voldran el contrari", sosté Desirée Ruiz. "No és que no hagis de dir no, és que és un no condicionat i cal buscar acords. Si la teva filla de matinada està amb el mòbil, l’hi retires i li expliques per què".

¿Però com es marquen els límits? "Són normes que podem acordar i cal implicar aquesta persona. Li preguntem ‘¿a quina hora creus que pots arribar a casa si demà t’has d’aixecar aviat?’ Però l’hora d’arribar a casa la marco jo, no ell", afirma. "L’alcohol pot ser una línia vermella. Però que les persones adultes posem línies vermelles no vol dir que les persones adolescents no les creuaran. Pots dir-li que no begui, però això no significa que no beurà", conclou l’experta, en conversa amb aquest diari.