Una lluita diària per superar barreres arquitectòniques a Berga

Té 39 anys i va néixer amb una paràlisi cerebral mixta que li afecta la mobilitat de les cames. Pot caminar amb l’ajuda d’un caminador, però per comoditat prefereix moure’s amb la cadira de rodes elèctrica. No sempre ho pot fer per la dificultat de pujar els carrers amb més pendent de Berga. Per exemple, per anar a treballar agafa el caminador. Viu al carrer Pere III, entre el carrer Barcelona i la Rasa dels Molins, i els caps de setmana treballa a Sant Francesc, on es pot veure l’exposició permanent de la Patum. Per anar de casa a la feina puja tot el carrer Barcelona i arriba a la ronda Queralt. Un cop davant de l’Escola de Música, enfila cap al convent de Sant Francesc. La pujada és inevitable, però els problemes d’accessibilitat en aquest tram van més enllà: «Al carrer Barcelona no puc pujar a la vorera perquè els passos zebra no estant adaptats i no puc pujar els graons». Transita pel carrer, per la vora, però pateix perquè és un perill: «Passen cotxes i he d’anar alerta. A vegades, alguns conductors em toquen la botzina perquè deuen pensar que soc imprudent, però no tinc alternativa».

Quan va fer un passeig per esbargir-se, ha d’estar constantment planificant per on passarà i quins carrers ha d’evitar, ja que per exemple si creua la Rasa dels Molins per enfilar cap al passeig de la Indústria, no tots els passos zebra estan adaptats. Amb caminador aconsegueix baixar, però sense ajuda, no pot pujar. Altres carrers amb obstacles són, per exemple, el passeig de les Estaselles, amb arbres al mig, o el carrer del Roser, on la vorera s’estreny considerablement.

Notícies relacionades

La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

La mare del nadó víctima d’abusos és infermera

Anna Ariza, a través de la Fundació La Llar, reivindica itineraris accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. «Volem que l’Ajuntament garanteixi itineraris accessibles, amb voreres adaptades, passos de vianants amb rampes i el paviment en condicions», assenyala la gerent de La Llar, Ester Comellas. I afegeix: «Les millores que es facin de barreres arquitectòniques són en benefici de tota la societat. No només hi guanyaran persones amb mobilitat reduïda sinó també famílies que porten cotxets o gent gran. Hem de pensar que, per a molta gent, un graó ja és una dificultat».

Inversió de 100.000 euros

Calen mesures. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Berga, Guillem Canal, n’és conscient i assegura que s’hi està treballant. El nou pla de mobilitat definirà aquells punts on cal actuar amb més urgència per garantir una bona accessibilitat. «El pla identifica els punts on hi ha voreres estretes i passos de vianants no adaptats. I a l’hora d’actuar prioritzarem els que connectin amb equipaments municipals», comenta Guillem Canal. I confia que aquest any ja es pugui fer una actuació amb una inversió de 100.000 euros: «La intenció és destinar aquesta partida per millorar l’accessibilitat. S’ha d’incloure al pressupost 2025».