La llei reorganitza la justícia i l’expandeix per tot el territori

La llei introdueix una reforma organitzativa, com la creació dels tribunals d’instància. Aquest òrgan col·legiat integrarà tots els jutjats unipersonals en una única estructura dins de cada partit judicial amb seu a la seva capital. Amb aquesta reestructuració, s’eliminaran els 3.800 jutjats unipersonals que hi ha a Espanya en favor dels 431 tribunals d’instància. Aquest agrupament facilitarà una distribució més adequada de les càrregues de feina i l’intercanvi de recursos.

Seccions especialitzades

Aquests nous òrgans estaran assistits per una oficina judicial que els brindarà suport. Cada tribunal estarà format per un nombre variable de jutges, en funció de les càrregues de feina, i inclourà una secció única de civil i instrucció. Addicionalment, s’hi poden incloure altres seccions especialitzades, com ara família, menors, vigilància penitenciària i violència contra les dones. Per tant, no existiran ja jutjats amb la seva pròpia manera de funcionar. La seva constitució es farà de manera escalonada al llarg del 2025. La Generalitat ha elaborat un calendari per a la constitució dels 49 tribunals d’instància que funcionaran a Catalunya.

Els actuals jutjats de pau de poblacions on no hi ha jutjats ordinaris (n’existeixen 7.600 a tot Espanya, dels quals 898 es troben a Catalunya) evolucionaran cap a les Oficines de Justícia als municipis. Aquestes dependències seran el punt de contacte entre els ciutadans i l’Administració de Justícia. En aquestes oficines es podran fer tota una sèrie d’actes i tràmits processals de manera telemàtica (com ara declaracions per videoconferència) sense necessitat de desplaçar-se a una capital de província o del partit judicial on estiguin situats els tribunals d’instància. També col·laboraran amb el Registre Civil i els mètodes alternatius de resolució de conflictes.

Subvencions

Notícies relacionades

Una de cada tres persones amb carnet de conduir sent pànic al volant: el 75% són dones

L’auditoria sobre la DGAIA detecta deficiències en la gestió d’ajudes

La llei remarca que "el jutge o la jutge de pau disposarà de prou recursos i espais"". I afegeix que "les instal·lacions i els mitjans d’aquestes oficines estaran a càrrec de l’Ajuntament, tret de quan sigui convenient la seva gestió total o parcial pel Ministeri de Justícia o per la comunitat autònoma amb competències assumides en matèria de Justícia". En aquest sentit, els Pressupostos Generals de l’Estat establiran un crèdit per subvencionar els ajuntaments i, en el seu cas, el personal dependent que doni servei en aquestes dependències. A les comunitats amb competències transferides, com Catalunya, aquestes subvencions les donarà el Govern autonòmic.

Els jutges de violència contra les dones assumiran la investigació i l’enjudiciament de les violacions i la resta de delictes sexuals comesos fora de l’àmbit de la parella d’aquí nou mesos. La norma marca que aquests jutges assumiran també la investigació i l’enjudiciament dels delictes de mutilació genital femenina, matrimoni forçat i assetjament amb connotació sexual sempre que la víctima sigui una dona. Així mateix, indica que, "si els fets objecte d’instrucció pels jutjats de violència sobre la infància poden ser assumits per la secció de violència sobre la dona, la competència recaurà en aquesta última". El Ministeri de Justícia treballa en la modificació d’un decret perquè actuals jutges d’instrucció passin a exercir d’especialistes contra la violència de gènere per pal·liar l’augment de casos.