El Ministeri de Sanitat no considera l’obesitat una malaltia

El motiu fonamental, segons Albert Lecube, endocrí i membre de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), és que perviu l’"estigma" en la societat, els polítics i fins i tot en l’àmbit mèdic que l’obesitat està únicament relacionada amb l’estil de vida i que, per això, la pateixen "persones sense voluntat", quan és un problema que respon a múltiples factors, "que no depenen de la persona, perquè ningú tria ser obès".

Notícies relacionades

Els pares helicòpter arriben a la universitat: «Venen a demanar explicacions sobre les notes»

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

El seu origen és multifactorial i, a més dels mals hàbits alimentaris i el sedentarisme, hi intervenen factors genètics i hormonals, així com també l’estrès o la falta de son. "Però hi ha la creença que és només un mal hàbit de vida, que és senzill de revertir i que es cura, cosa que dificulta que les institucions la reconeguin com a malaltia i s’inverteixi en investigació, prevenció i tractaments", segons destaca el també cap d’Endocrinologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

A més, com que n’hi ha una alta prevalença, ja que segons els últims estudis afecta el 19% de la població espanyola, "el seu reconeixement implicaria la posada en marxa dels mecanismes necessaris per abordar-la com a malaltia, fet que implicaria més despesa", un altre dels motius que podria estar frenant, segons Lecube, equiparar-la a altres patologies.