CONTEXT
Utilitzar alguna cosa més que els polzes
La nostàlgia és un error. Però la reivindicació de la memòria d’èpiques infantils és un dret que cada generació ha d’invocar
Los juguetes más creativos y educativos con los que triunfarás en Amazon /
En una salutació nadalenca, l’escriptor José Saramago explicava: "De petit no vaig tenir joguines. I n’estic molt content, perquè les havia de fabricar. I ara em sap greu pels nens, perquè a l’habitació hi tenen ossos de peluix fins al sostre. Tenen de tot, i els pobres viuen amb angoixa perquè no saben què n’han de fer. I els pares, amb la idea que els nens han d’estar contents, els van ofegant de coses materials en què l’endemà ja no pensa ningú". La qüestió ha empitjorat amb l’univers dels videojocs, que arrasen en edats cada vegada més primerenques. Per això hi ha un rebrot de les joguines físiques, amb les quals podies construir i interactuar. I són els pares els que se n’adonen: els nens no poden comparar. Estic d’acord amb José Luis de Vilallonga, que afirmava que la nostàlgia és un error. Però la sana reivindicació de la memòria gloriosa d’èpiques infantils és un dret que cada generació ha d’invocar.
Cal recordar que Espanya va ser una gran potència pel que fa a les joguines, especialment a la zona alacantina de València i també a Catalunya. Sota l’autarquia es van crear joguines icòniques. Però l’entrada en la Comunitat Europea, amb els seus requisits de qualitat, i l’obertura a les importacions va clavar un cop al sector. Que va ser rematat amb l’admissió de la Xina a l’OMC, el 2001. Avui a Espanya hi queden encara no tres centenars d’empreses, que solen viure d’importar o fabricar amb llicència. Per això, de ben segur que hi ha espai per recuperar alguns dels clàssics dels anys 60, 70, 80 i 90. Delicioses propostes amb noms de productes i empreses que semblaven molt exòtics. Ara sabem que Madelman era Manufacturas Delgado, que Exin es referia a Exclusivas Industriales, que la marca Airgam no era anglesa sinó el cognom català Magrià al revés i que Geyper venia de Ge y Pérez, i les cartes Gonher, de González i hermanos.
No oblidaré mai una experiència laboral insòlita. Acudia a la tarda a un local de Gràcia amb milers de peces de construcció de Tente, el Lego espanyol. Només havia de fer construccions lliurement i deixar-les sobre la taula. L’endemà, les havien desmuntat i tornava a començar. Em pagaven per jugar: és increïble. Avui puc assegurar que la peça de Tente –certament una còpia, tot i que Lego va perdre la demanda contra Tente–, era millor i més versàtil. ¡Quina llàstima!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Baix Llobregat A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva
- Alimentació El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Detectat un linx ibèric en llibertat a Catalunya
- Soroll La falta d’avís al 112 deixa sense multa les obres del Camp Nou fora d’horari
- Carlos Torres, president del BBVA: "On té més sentit mantenir la marca Sabadell és a Catalunya"
- Per 118,3 milions d’euros Transports aprova les obres per duplicar l’N-2 a Figueres després de més de dues dècades d’espera
- Educació a Catalunya Catalunya unifica a la baixa el preu dels seus graus i màsters a les universitats públiques
- Sortejos 29 treballadors de Mercedes-Benz es tornen milionaris després de guanyar el premi de l’Euromillones
- Guerra comercial Trump amenaça la UE amb un aranzel del 50% a partir de l’1 de juny si no hi ha un acord
- La "Madona de Portlligat" de Dalí tornarà a l'Empordà setanta anys després de l'última exposició a l'Estat