Pilar Izaguerri: "Hi ha esclaus de la marihuana tancats en plantacions"

¿En quina mesura han augmentat les operacions contra xarxes de tràfic de persones?

Hi ha un abans i un després de la pandèmia. El 2020 i el 2021 hi va haver un descens de casos, però no dels supòsits fàctics, és a dir, de la realitat, sinó del que va aflorar. La pandèmia va determinar que el tràfic sexual, que és el majoritari, es desenvolupa en àmbit de pisos, prostíbuls i bordells clandestins i, per tant, no és tan visible com abans, quan es veien més víctimes al carrer. Des del 2021 sí que hi ha hagut un augment quantitatiu de casos detectats, sobretot en tràfic sexual, però també en explotació laboral per a mendicitat o la utilització de persones perquè cometin delictes. L’evolució és ascendent. L’any 2024 ha sigut fructífer judicialment quant a procediments incoats i quant a sentències condemnatòries. Ara hi ha uns 10 casos oberts a Barcelona capital.

¿Quines dificultats existeixen per investigar?

El tràfic és un fenomen delictiu que s’esdevé en la vida personal. És a dir, és una experiència vital d’algú que és reclutat i captat, bé sigui amb violència o sobretot amb engany i abús de la situació. Normalment es tracta de persones estrangeres. Els detalls de com s’ha produït el delicte i com ha acabat sent explotada la persona només ens el pot facilitar la mateixa víctima, el testimoni de la qual té molt pes. Hem d’acreditar el que ha viscut amb elements objectius i aliens a ella que són difícils de trobar. No estem presents quan són captades, traslladades i col·locades al lloc d’explotació. Sí que podem tenir alguna prova de l’explotació, però no la seqüència prèvia que integra el tràfic humà. Això fa que recaigui molt pes probatori en la víctima.

I per obtenir una condemna.

És important nodrir la història de la víctima amb vigilàncies, seguiments, esbrinament de qui és qui, de qui ha envoltat la víctima des del seu origen, en quin nucli s’ha mogut i a quins llocs ha pogut ser explotada. Hem de reconstruir la història amb elements objectius. Però és complicat trobar proves i, per tant, és difícil prescindir de la víctima. Es pot presentar la seva declaració durant la investigació com a prova preconstituïda perquè no hagi d’acudir al judici.

¿Quin diria que és el perfil d’una víctima?

L’habitual és que sigui una dona amb una situació complicada al seu país d’origen, que necessita alimentar la seva mare o el seu germà o els seus fills i que, malgrat tenir formació cultural o un títol universitari, no pot treballar o percep uns ingressos mínims. Ha de sortir a la desesperada, emigrar i quina millor oportunitat que algú que li ofereix venir a Espanya i guanyar molts diners. Quan arriben aquí el que es troben és que les posen en un pis, estan tots els dies 24 hores a disposició dels clients, sense llibertat d’elegir, amb imposició i amb un deute astronòmic que han de pagar a costa de 20 o 30 clients diaris.

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

¿Hi ha altres perfils de víctimes de tràfic?

El tràfic és la instrumentalització d’algú per ser explotat ja sigui en l’àmbit sexual, la pornografia, el món laboral, la mendicitat o els matrimonis forçats. També hi ha tràfic per cometre activitats delictives, que és un fenomen cada vegada més freqüent i visible judicialment. Es tracta d’organitzacions criminals que es dediquen a vendre droga i que utilitzen a persones necessitades per col·locar-les a l’última baula d’aquesta cadena. Són els que porten a terme la venda al detall, els camells o els que es troben en narcopisos o en cultius de marihuana. Són els més fàcils de ser detinguts, els que s’agafen in fraganti. Són col·locats allà enganyats: s’han d’encarregar de mil plantes de marihuana. Aquestes persones poden arribar a estar un any sense sortir de la plantació i són alimentades com si fossin lleons engabiats.